25 de desembre del 2009
17 de desembre del 2009
crònica d'una festa infantil
arriben els convidats i convidades (els puntuals, és clar, ehem...) morts de gana i, no amb un pa sota el braç, sinó amb pastissos sota el braç!
després d'acreditar-nos tots i totes adequadament, "m" marquete ens fa una visita guiada pel pis. els convidats i convidades fan fotos imaginàries del pis i "m" meli es fa passar, també, per una turista més (però jo et vaig identificar! tu allò ja ho coneixies, oi...?!?!).
l'única convidada que portava el salat va arribar un segon més tard. la resta de convidats i convidades frisaven per la seva arribada, sobretot m&m's, perquè estàvem a punt de menjar-nos la seva taula ;)
i, finalment, els equips! llimu+m&m's, crisitaina+manolé (des d'aquí, els meus millors desitjos per a la teva recuperació, manolé) i ristu+clari encapçalen aquesta partida tan emocionant, tan equitativa, tan disputada... vam aprendre que killy va de pontevedra a japón passant per àustria i que concha velasco i isabel II gairebé es coneixen ;)
una tarda, sens dubte, d'allò més agradable i acollidora... gràcies, amfitrió, amfitriona, m&m's!
15 de desembre del 2009
25 de novembre del 2009
FESTA INFANTIL, UN ANY MÉS TARD
AVÍS a tota la colla blogueira que el desembre tindrà lloc la bentrobada festa infantil un any més tard.
Aprofiteu per proposar dates, la proposta de M&M és: dissabte 12 de desembre
Si no hi són totes les vostres presències i persones, la festa infantil un any més tard... no podrà tenir encontre... el repte és aconseguir la presència condicional dels amants de vilafrankins!
22 de novembre del 2009
té vergonya en fèlix?
30 minuts (TV3, 21.55 h) tracta aquesta nit el cas del Palau de la Música, quatre mesos després de l'inici de l'escàndol. Un equip del programa, a través de testimonis, ha reconstruït la doble vida de Fèlix Millet i ha intentat respondre la pregunta del milió: com és possible que Millet enganyés tanta gent durant tant de temps?
NO US HO PERDEU! EL SOM DE DOCTORAT, SEMPRE DESTRIPANT L'ACTUALITAT! EN CONTRA DE TOTS ELS CORRUPTES QUE ENS ROBEN ELS DINERS.
17 de novembre del 2009
maillolito el chocolatero
HOLA A TOTS BLOGUEROS I BLOGUERES
AVUI ES EL GRAN DIA DEL BALL
MAILLOLITO EL CHOCOLATERO!!!
La monitora encriptada ens farà la visita i el ball típic del Maillotilo el Chocolatero, dps amb tots els animals dissecats farem cap a la xocolata desfeta pallaresera (de Pallaresa, o onta volgueu!)
Per a més informació: tots a les 18h a can pedrot de gràcia, pis principal porta principal, sa cantonada.
15 de novembre del 2009
Dime con quién vas y te diré hasta dónde llegarás
En su impactante libro Mal de alturas, el alpinista y escritor Jon Krakauer explica la importancia de elegir bien a los compañeros de cuerda antes de una ascensión, ya que el temor o irresponsabilidad de uno de ellos puede arrastrar al resto hacia el abismo.
Algo parecido sucede con los acompañantes que nos procuramos para la gran aventura de la vida. No podemos elegir a nuestra familia, pero sí a los miembros de una expedición personal que estará llena de sorpresas y riesgos. Más allá del propio talento y ambición, nuestro éxito o fracaso dependerá en buena parte de las personas a las que nos atemos.
Reformulando el dicho popular “Dime con quién vas y te diré quién eres”, se puede afirmar: “Dime con quién vas y te diré hasta dónde llegarás”, ya que nuestro círculo de amistades y colaboradores puede impulsar nuestros proyectos de vida o bien suponer un freno. Así como los amigos empáticos y entusiastas nos pueden salvar de un naufragio personal, rodeados de personas tóxicas bloquea nuestra energía creativa y nos contagia su mismo estado de ánimo negativo.
LOS VAMPIROS ENERGÉTICOS
Todo el mundo sabe que existen, pero no siempre les concedemos la importancia que tienen en nuestro pulso emocional.
Este tipo de vampiros no pueblan la noche, sino las mañanas grises de la oficina, o los domingos por la tarde. No chupan nuestra sangre, pero sí las ilusiones que se encargan hábilmente de desactivar. Y ni siquiera son conscientes de ello, ya que creen sinceramente que nos están ayudando.
Podemos definir al vampiro energético como aquella persona en la que dominan los estados mentales negativos, a los que, sin darse cuenta, trata de arrastrar a los demás. Algunas pistas para desenmascararlos:
a) Son personas muy solícitas y de entrada extremadamente amables. Ante cualquier adversidad, serán los primeros en llamar para interesarse por nuestros problemas, aunque luego es raro que los escuchen.
b) A la primera ocasión exponen su drama personal, que monopolizará la conversación durante el contacto.
c) Si les contamos cualquier proyecto ilusionante, expondrán argumentos para que no lo llevemos a cabo, ya que el vampiro energético se compara constantemente con los demás y no quiere que su víctima le aventaje en ningún ámbito.
d) Tienden a censurar y culpar a personas de su entorno inmediato, actitud que muy probablemente tienen con nosotros mismos cuando frecuentan otras compañías.
e) Aunque no contactemos nunca con ellos, no se darán por aludidos e insistirán en fijar nuevas citas, ya que se mueven en un círculo social reducido.
f) El signo más universal de que hemos estado con un vampiro energético: Un vez concluido el contacto, nos sentimos enormemente fatigados y con el ánimo bajo.
CUANDO LA AMISTAD ES LA GUERRA...
En su novela Antichrista –con excelente traducció de Sergí Pàmies- Amelie Nothomb retrata un tipo de relación desigual y destructiva que suele abundar en la adolescencia, cuando necesitamos mitos cercanos en los que inspirarnos.
Narra la historia de Blanche, una solitaria y tímida estudiante de filosofía que es “adoptada” por la deslumbrante Christa, que despliega a su paso poderosas armas de seducción. La ventaja de esta segunda sobre la primera hará que Blanche sea víctima de todo tipo de abusos y humillaciones por parte de ella hasta que finalmente decide rebelarse. Entonces, lo que había sido prácticamente una relación amorosa se convierte en una guerra terrorífica entre ambas.
A un nivel más sutil, según James Redfield, en todas las amistades insanas hay una guerra encubierta por apoderarse de la energía del otro. El autor del best seller Las nueve revelaciones hace una clasificación en cuatro tipos de personalidad, cada una con su estrategia:
1. El intimidador. Nos hace sentir inseguros o incómodos ante su presencia. Dice y hace cosas que indican que en cualquier momento puede sucumbir a un ataque de rabia o de violencia. De este modo capta nuestra atención y nos atrae –por miedo- hacia su punto de vista.
Antídoto: Ante este perfil, la única salida es eludir el contacto, ya que a corto o medio plazo, se convertirá en una relación destructiva.
2. El interrogador. Se vale de la crítica para socavar nustra autoestima. Manipulador nato, trata de obtener el máximo de información para hallar una brecha por la que hacernos sentir inseguros. Censura nuestro modo de trabajar o de vivir en pareja para demostrar jerarquía sobre nosotros.
Antídoto: Una forma de neutralizarlo es explicarle claramente que nos hiere su actitud, con lo que su estrategia subterránea quedará al descubierto. Entonces surgirá la oportunidad de un auténtico diálogo.
3. El distante. En una fiesta, se apartará del grupo para hacerse notar, pudiendo adoptar un aire melancólico o malhumorado. Su estrategia es hacer que nos acerquemos para capturar nuestra atención, a menudo jugando con el sentimiento de culpa, ya que nos hace temer que hemos cometido alguna indelicadeza o hemos sido injustos con él.
Antídoto: No debemos ceder a su juego. Si no expresa claramente lo que le pasa, lo mejor es dejarlo de lado. Sólo así lograremos arrancarlo de sus posiciones y que se comporte con normalidad.
4. El “pobre de mi”. Su estrategia es el victimismo. Como no tiene fuerza suficiente para competir directamente por la atención, trata de ganar nuestra simpatía a través de lamentos y manipulaciones. De ese modo se sitúa en el centro y nos arrastra hacia su tragedia.
Antídoto: Podemos romper su discurso introduciendo nuevos temas de conversación donde no sea el centro del drama. El humor también es un arma efectiva para desactivar su estrategia.
LA COMPASIÓN BIEN ENTENDIDA...
Si me preguntan por qué lo quería, no podría decir más que esto: porque él era él, porque yo era yo y porque él y yo éramos nosotros. (Montaigne)
Hasta aquí hemos hablado de los malos “compañeros de cuerda”, aquellos que os roban energía en lugar de ser una inspiración para nuestro día a día.
En el polo opuesto de las relaciones tóxicas tenemos las amistades que se sustentan en la admiración mutua, la igualdad y la complicidad. También en la compasión tal como es entendida en el budismo: la capacidad de ponernos al servicio de los demás para infundir ánimo en tiempos de dificultad. La siguiente historia anónima ilustra muy bien esta actitud:
Dos hombres, ambos muy enfermos, ocupaban la misma habitación de un hospital. A uno se le permitía sentarse en su cama cada tarde, durante una hora, para ayudarle a drenar el líquido de sus pulmones. Su cama daba a la única ventana de la habitación. El otro hombre tenía que estar todo el tiempo boca arriba.
Los dos charlaban durante horas. Hablaban de sus esposas y sus familias, de sus hogares, del trabajo de estancia en el servicio militar, de los lugares donde habían estado de vacaciones. Y cada tarde, cuando el hombre de la cama junto a la ventana podía sentarse, pasaba tiempo describiendo a su vecino todas las cosas que podía ver desde ella.
El hombre de la otra cama deseaba ardientemente que llegaran esas horas en que su mundo se ensanchaba y cobraba vida con noticias del mundo exterior. Por su compañero sabía que la ventana daba a un parque con un precioso lago. Patos y cisnes jugaban en el agua, mientras los niños echaban a volar sus cometas. Los jóvenes enamorados paseaban de la mano entre flores de todos los colores. Grandes árboles adornaban el paisaje, y se podía ver en la distancia el bello perfil de la ciudad.
Mientras el hombre describía todo esto con exquisito detalle, el del otro lado de la habitación cerrada los ojos e imaginaba la idílica escena. Una tarde calurosa, el hombre de la ventana describió un desfile que estaba pasando. Aunque el otro no podía oír a la banda, podía verlo, con los ojos de su mente, exactamente como lo describía su compañero.
Pasaron días y semanas. Una mañana la enfermera de día entró con el agua para bañarles y encontró el cuerpo sin vida del hombre de la ventana, que había muerto plácidamente mientras dormía. Apesadumbrada, llamó a los ayudantes del hospital para que se llevaran el cuerpo.
Cuando lo consideró apropiado, el otro enfermo pidió ser trasladado a la cama al lado de la ventana. La enfermera lo cambió encantada y, tras asegurarse de que estaba cómodo, salió de la habitación. Lentamente, y con dificultad, el hombre se irguió sobre el codo, para lanzar su primera mirada al mundo exterior; por fin tendría la alegría de verlo por él mismo. Se esforzó para girarse despacio y mirar por la ventana al lado de la cama… y se encontró con una pared blanca.
El hombre preguntó a la enfermera por qué su compañero muerto le había descrito cosas tan maravillosas a través de aquella ventana. La enfermera le reveló que el hombre era ciego y que no habría podido ver ni la pared y concluyó: “Quizá sólo quería animarle a usted”.
Esta historia conmovedora demuestra que no hay mayor felicidad que hacer felices a los demás, sea cual sea nuestra situación. Como reza un viejo dicho: el dolor compartido es la mitad de pena, pero la felicidad, cuando se comparte, es doble.
Algo parecido sucede con los acompañantes que nos procuramos para la gran aventura de la vida. No podemos elegir a nuestra familia, pero sí a los miembros de una expedición personal que estará llena de sorpresas y riesgos. Más allá del propio talento y ambición, nuestro éxito o fracaso dependerá en buena parte de las personas a las que nos atemos.
Reformulando el dicho popular “Dime con quién vas y te diré quién eres”, se puede afirmar: “Dime con quién vas y te diré hasta dónde llegarás”, ya que nuestro círculo de amistades y colaboradores puede impulsar nuestros proyectos de vida o bien suponer un freno. Así como los amigos empáticos y entusiastas nos pueden salvar de un naufragio personal, rodeados de personas tóxicas bloquea nuestra energía creativa y nos contagia su mismo estado de ánimo negativo.
LOS VAMPIROS ENERGÉTICOS
Todo el mundo sabe que existen, pero no siempre les concedemos la importancia que tienen en nuestro pulso emocional.Este tipo de vampiros no pueblan la noche, sino las mañanas grises de la oficina, o los domingos por la tarde. No chupan nuestra sangre, pero sí las ilusiones que se encargan hábilmente de desactivar. Y ni siquiera son conscientes de ello, ya que creen sinceramente que nos están ayudando.
Podemos definir al vampiro energético como aquella persona en la que dominan los estados mentales negativos, a los que, sin darse cuenta, trata de arrastrar a los demás. Algunas pistas para desenmascararlos:
a) Son personas muy solícitas y de entrada extremadamente amables. Ante cualquier adversidad, serán los primeros en llamar para interesarse por nuestros problemas, aunque luego es raro que los escuchen.
b) A la primera ocasión exponen su drama personal, que monopolizará la conversación durante el contacto.
c) Si les contamos cualquier proyecto ilusionante, expondrán argumentos para que no lo llevemos a cabo, ya que el vampiro energético se compara constantemente con los demás y no quiere que su víctima le aventaje en ningún ámbito.
d) Tienden a censurar y culpar a personas de su entorno inmediato, actitud que muy probablemente tienen con nosotros mismos cuando frecuentan otras compañías.
e) Aunque no contactemos nunca con ellos, no se darán por aludidos e insistirán en fijar nuevas citas, ya que se mueven en un círculo social reducido.
f) El signo más universal de que hemos estado con un vampiro energético: Un vez concluido el contacto, nos sentimos enormemente fatigados y con el ánimo bajo.
CUANDO LA AMISTAD ES LA GUERRA...
En su novela Antichrista –con excelente traducció de Sergí Pàmies- Amelie Nothomb retrata un tipo de relación desigual y destructiva que suele abundar en la adolescencia, cuando necesitamos mitos cercanos en los que inspirarnos.
Narra la historia de Blanche, una solitaria y tímida estudiante de filosofía que es “adoptada” por la deslumbrante Christa, que despliega a su paso poderosas armas de seducción. La ventaja de esta segunda sobre la primera hará que Blanche sea víctima de todo tipo de abusos y humillaciones por parte de ella hasta que finalmente decide rebelarse. Entonces, lo que había sido prácticamente una relación amorosa se convierte en una guerra terrorífica entre ambas.
A un nivel más sutil, según James Redfield, en todas las amistades insanas hay una guerra encubierta por apoderarse de la energía del otro. El autor del best seller Las nueve revelaciones hace una clasificación en cuatro tipos de personalidad, cada una con su estrategia:
1. El intimidador. Nos hace sentir inseguros o incómodos ante su presencia. Dice y hace cosas que indican que en cualquier momento puede sucumbir a un ataque de rabia o de violencia. De este modo capta nuestra atención y nos atrae –por miedo- hacia su punto de vista.
Antídoto: Ante este perfil, la única salida es eludir el contacto, ya que a corto o medio plazo, se convertirá en una relación destructiva.
2. El interrogador. Se vale de la crítica para socavar nustra autoestima. Manipulador nato, trata de obtener el máximo de información para hallar una brecha por la que hacernos sentir inseguros. Censura nuestro modo de trabajar o de vivir en pareja para demostrar jerarquía sobre nosotros.
Antídoto: Una forma de neutralizarlo es explicarle claramente que nos hiere su actitud, con lo que su estrategia subterránea quedará al descubierto. Entonces surgirá la oportunidad de un auténtico diálogo.
3. El distante. En una fiesta, se apartará del grupo para hacerse notar, pudiendo adoptar un aire melancólico o malhumorado. Su estrategia es hacer que nos acerquemos para capturar nuestra atención, a menudo jugando con el sentimiento de culpa, ya que nos hace temer que hemos cometido alguna indelicadeza o hemos sido injustos con él.
Antídoto: No debemos ceder a su juego. Si no expresa claramente lo que le pasa, lo mejor es dejarlo de lado. Sólo así lograremos arrancarlo de sus posiciones y que se comporte con normalidad.
4. El “pobre de mi”. Su estrategia es el victimismo. Como no tiene fuerza suficiente para competir directamente por la atención, trata de ganar nuestra simpatía a través de lamentos y manipulaciones. De ese modo se sitúa en el centro y nos arrastra hacia su tragedia.
Antídoto: Podemos romper su discurso introduciendo nuevos temas de conversación donde no sea el centro del drama. El humor también es un arma efectiva para desactivar su estrategia.
LA COMPASIÓN BIEN ENTENDIDA...
Si me preguntan por qué lo quería, no podría decir más que esto: porque él era él, porque yo era yo y porque él y yo éramos nosotros. (Montaigne)
Hasta aquí hemos hablado de los malos “compañeros de cuerda”, aquellos que os roban energía en lugar de ser una inspiración para nuestro día a día.
En el polo opuesto de las relaciones tóxicas tenemos las amistades que se sustentan en la admiración mutua, la igualdad y la complicidad. También en la compasión tal como es entendida en el budismo: la capacidad de ponernos al servicio de los demás para infundir ánimo en tiempos de dificultad. La siguiente historia anónima ilustra muy bien esta actitud:
Dos hombres, ambos muy enfermos, ocupaban la misma habitación de un hospital. A uno se le permitía sentarse en su cama cada tarde, durante una hora, para ayudarle a drenar el líquido de sus pulmones. Su cama daba a la única ventana de la habitación. El otro hombre tenía que estar todo el tiempo boca arriba.
Los dos charlaban durante horas. Hablaban de sus esposas y sus familias, de sus hogares, del trabajo de estancia en el servicio militar, de los lugares donde habían estado de vacaciones. Y cada tarde, cuando el hombre de la cama junto a la ventana podía sentarse, pasaba tiempo describiendo a su vecino todas las cosas que podía ver desde ella.
El hombre de la otra cama deseaba ardientemente que llegaran esas horas en que su mundo se ensanchaba y cobraba vida con noticias del mundo exterior. Por su compañero sabía que la ventana daba a un parque con un precioso lago. Patos y cisnes jugaban en el agua, mientras los niños echaban a volar sus cometas. Los jóvenes enamorados paseaban de la mano entre flores de todos los colores. Grandes árboles adornaban el paisaje, y se podía ver en la distancia el bello perfil de la ciudad.
Mientras el hombre describía todo esto con exquisito detalle, el del otro lado de la habitación cerrada los ojos e imaginaba la idílica escena. Una tarde calurosa, el hombre de la ventana describió un desfile que estaba pasando. Aunque el otro no podía oír a la banda, podía verlo, con los ojos de su mente, exactamente como lo describía su compañero.
Pasaron días y semanas. Una mañana la enfermera de día entró con el agua para bañarles y encontró el cuerpo sin vida del hombre de la ventana, que había muerto plácidamente mientras dormía. Apesadumbrada, llamó a los ayudantes del hospital para que se llevaran el cuerpo.
Cuando lo consideró apropiado, el otro enfermo pidió ser trasladado a la cama al lado de la ventana. La enfermera lo cambió encantada y, tras asegurarse de que estaba cómodo, salió de la habitación. Lentamente, y con dificultad, el hombre se irguió sobre el codo, para lanzar su primera mirada al mundo exterior; por fin tendría la alegría de verlo por él mismo. Se esforzó para girarse despacio y mirar por la ventana al lado de la cama… y se encontró con una pared blanca.
El hombre preguntó a la enfermera por qué su compañero muerto le había descrito cosas tan maravillosas a través de aquella ventana. La enfermera le reveló que el hombre era ciego y que no habría podido ver ni la pared y concluyó: “Quizá sólo quería animarle a usted”.
Esta historia conmovedora demuestra que no hay mayor felicidad que hacer felices a los demás, sea cual sea nuestra situación. Como reza un viejo dicho: el dolor compartido es la mitad de pena, pero la felicidad, cuando se comparte, es doble.
Francesc Miralles
28 d’octubre del 2009
t5? no, gràcies!
La cadena comparteix les exigències d'aquest grup d'intel·lectuals, entre els quals es troben Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que demanen al parlament espanyol que elabori una normativa per a fixar que el castellà sigui la llengua oficial de tot el territori i l'única 'que pugui ser utilitzada pels seus ciutadans'. Telecinco és la primera televisió que s'ha adherit a aquest manifest. A més, Telecinco ha dit en l'informatiu del migdia, que posa a la disposició del col·lectiu que duu aquesta iniciativa, el seu canal de televisió per a donar suport a aquest projecte.
Si ells s'adhereixen al manifest, nosaltres apaguem Telecinco. Junts podem!
23 d’octubre del 2009
el conte de millet, el burgeset
Hi havia una vegada, un individu anomenat Fèlix Millet i Tusell, que va néixer a Barcelona el 1935. Era descendent de Lluís Millet, fundador de l'Orfeó Català, i probablement per això la vida, o la música, l'ha acariciat des de ben aviat, com per exemple, el mateix Orfeó Català, ja que des de 1978 n'ha estat el president.
Amb la finalitat de donar un nou rumb al Palau de la Música Catalana (és a dir, renovar-lo de dalt a baix), impulsa la creació del Consorci Palau de la Música Catalana (1983), del qual l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Cultura formen part, i Millet n'és nomenat president del comitè executiu, amb poders totals per dur-ne la gestió (gran cagada!).
Amb set anys de reformes, a Millet li han plogut els ajuts públics com el diluvi que ha fet aquests dos darrers dies. Imagineu-vos que cada gota que ha caigut, fos un bitllet de 500 €!
Com que no en tenia prou, el 1990 va crear la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música Catalana, i el tio va començar a implicar-hi empreses catalanes (com a patrocinadores, és clar, què us pensaveu?). Amb aquests dinerets, com que encara no en tenia prou, volia fer un pàrquing a Sant Pere Més Alt (ben a prop del Palau) i un hotel de luxe! és clar, ell sempre preocupat per la música...!Està estretament vinculat a CiU, així com també a la Fundació del Barça i al Liceu i apareix, ni més ni menys, que en una trentena de societats (Bankpyme, Agrupació Mútua, etc.)!
Ara resulta que l'home ha utilitzat uns dinerets que no eren seus en benefici propi. Però això no és nou, no! El 1984 (carai, que n'érem, de petits!) va ser arrestat durant dos mesos per un delicte de falsedat en un cas de frau de Renta Catalana! Caraaaaaaammmm...!!!! Quina sorpreeeeeeesa!!! Aleshores li haurien d'haver prohibit posar la mà en un compte que no fos el seu propi.
Amb tot això, ara resulta que l'avi Millet n'ha tornat a fer de les seves. Arran d'una investigació de la fiscalia de Barcelona, que sospitaven que hi havia hagut un desviament sospitós de moooooolts diners de l'Orfeó Català, el burgeset es va veure amb l'aigua al coll i va dir "ui, confesso, he utilitzat 3,3 milions d'euros (ei, d'euros, no de pessetes, eh? això serien 550 milions de pessetes, és clar que a mi, se me'n fot 500 que 200, perquè xifres tan altes ja no les entenc) per reformar-me les meves propietats, per convidar la meva pobra família a viatjar a les Maldives, a Dubai, etc." Tot això, sense comptar que va pagar unes comissions sospitoses i pagava en negre (a sobre!).
Bé, no cal dir que l'altre dia va prendre declaració i el van deixar lliure, per ara. Jo crec que seguirà lliure o li caurà una pena ridícula. Hi ha massa dinerets, aquí: partits polítics, empreses, contactes... revolució, hòstia! la classe treballadora està perdent la feina, hi ha persones més que vàlides i competents que no en troben, n'hi ha d'altres que en tenen però amb un contracte precari, amb sort, ja que moltes treballen en l'economia submergida (en negre, això ja li mola, a millet el burgeset, no?).
I aquest desgraciat sortirà impune. Doncs saps què et dic? Que visca Catalunya i BON COP DE FALÇ! Com a mínim, sisplau, que deixin de referir-se a ell com a senyor Millet. De senyor no en té res. Millet el burgeset. Vés a cagar!
7 d’octubre del 2009
RUGERET
Fa unes setmanes va arribar al món un infant, un nen preciós...
La Clari, és la padrina i tieta ideal, el veu molt sovint i lagafa en braços i ell... n'està de beeeee!!
Estar amb ell és sinònim d'oblidar els problemes i preocupacions, el veus dormir, dormir i quiet i quiet... bé, fins al moment no havia après a fer gaire cosa més...
La Meli tenia tantes tantes ganes de conèixer-lo que la Clari la hi va dur. Va ser una tarda fabulosa, amb la millor companyia del món, així doncs, abans d'acabar aquesta entrada només dir:
Encara que valtrus no ho podeu veure, part d'aquesta entrada està feta amb codi html, la Meli ja va practicant els seus nous coneixements...!!
La Clari, és la padrina i tieta ideal, el veu molt sovint i lagafa en braços i ell... n'està de beeeee!!Estar amb ell és sinònim d'oblidar els problemes i preocupacions, el veus dormir, dormir i quiet i quiet... bé, fins al moment no havia après a fer gaire cosa més...
La Meli tenia tantes tantes ganes de conèixer-lo que la Clari la hi va dur. Va ser una tarda fabulosa, amb la millor companyia del món, així doncs, abans d'acabar aquesta entrada només dir:
|
|
Encara que valtrus no ho podeu veure, part d'aquesta entrada està feta amb codi html, la Meli ja va practicant els seus nous coneixements...!!
30 de setembre del 2009
23 de setembre del 2009
PUL-PI-TO
Blogueirus i blogueires,
demà dia 24 de setembre, santa mercè i aniversari marieta taneta... FEM PULPITO!!!
la trobada de germanor tindrà lloc a les 15 hores davant la porta de can Pulpito, l'Edu encara no ha confirmat sistència. De moment doncs, serem 6 comensalots!
reconfirmeu assitència si vos plau (més que res que l'entrada pugui tenir algun comentari..).
Molts pops a tots!
demà dia 24 de setembre, santa mercè i aniversari marieta taneta... FEM PULPITO!!!
la trobada de germanor tindrà lloc a les 15 hores davant la porta de can Pulpito, l'Edu encara no ha confirmat sistència. De moment doncs, serem 6 comensalots!
reconfirmeu assitència si vos plau (més que res que l'entrada pugui tenir algun comentari..).
Molts pops a tots!
16 de setembre del 2009
Autopopaganda NOVA WEB!
Tant de gust a tutti, Meli fa una autopopaganda de sa seua web personal, allà hi trobareu les coses sèries que ha fet la Meli, entendreu doncs que no hi ha cap link a la blogsfera, doncs això ja són paraules majors, segons qui no ho entendria i podria ferir algunes sensibilitatis!! A navegar que he d'aconseguir la primera posició als buscadors!!!
6 de setembre del 2009
encarem el nou curs escolar
al setembre acaben les vacances i comença el col·l·l·l·l·l·le, una altra vegada. i, com que comença el col·l·l·l·l·l·le, també comencen les activitats extraescolars.
pels millors temps del col·l·l·l·l·l·le, poso aquesta cançó del gran mestre de la canço infantil, xesco boix. jo li'n deia "txesco bois" perquè encara no sabia que el so "ix" es pronunciava "schh". Aquí va la meva cançó preferida :)
total, que això del xesco era un parèntesti. us volia parlar de les activitats extraescolars. enguany, la clari vol fer moltes coses, però no podrà fer-les totes. així que intentarà quedar-se amb: kartoffeln, teatre i/o... claqué!!! seré la mestra del claquerisme. ara pensareu que la clarins està loquins però no, no! és que vaig veure camut band i és super guai! i ara vull fer claqué. meli, para de riure!!! ara pico de peus, com si ballés claqué! tacatacatacatac! tacatac! tacatacatacatac! :)
quines són les vostres activitats extraescolars d'enguany?!?!
31 d’agost del 2009
visita ristil a berlín
oh, hallo, hallo!
en ristu va anar a berlín i es va trobar amb la clarins per prendre un geladet (que la clarins no va prendre).
després va conèixer la batbici berlinesa que destrossava el cul de la clarins i li feia tenir accidents.
i... vam immortalitzar el moment, és clar!
31 de juliol del 2009
28 de juliol del 2009
CLARICITAAAAAAAAAAATS!!!! 28!!!!!!!
CLARICITATS!!Un calorós 27 de juliol de 1981, Clarins va arribar en aquest sant món.
Al cap de 28 anys, Melins, era fora i aïllada de qualsevol dispositiu de connexió a la xarxa.
Al cap de 28 anys i un dia, Meli, amb tot l'amor del món, va destinar uns minuts a fer una Clarifelicitació com cal.
Va obrir els apunts, va rellegir els exercicis i va aconseguir el seu propòsit: la Mega Clarins fitant per la finestra, m'han dit que és amiga del MegaMolina...
Claris, moltes claricitats bonica!!!
Cada any que fas ets més
Competent
Lleial
Amiga
Ristuniana
Intel·ligent
Ninita
Simpàtica...
però encara se't descuanjaringuen els muntatges de les entrades blogueres!!! mencantaaaa
10 felicitats!! saps pq el número 10??? avera si ho endevines!!!!!!!!
I per la blogsfera: a clarifelicitarla!!!!!!!!
24 de juliol del 2009
Més radio
Benvolguts/des,Avui la Meli ha fet uns banys a les termes de Mon Picornell del Camp.
La Meli, que no és sòcia de la gran esmentada institució, ha estat la nena escollida atzarosament per un piriodista de la Com Ràdio per respondre unes breus preguntes. El programa era El dia a la Com i abordaven el tema de les olimpiades donat que feia 14 anys de sonat esdeveniment.
La Meli, com un cigró en una olla, surant dins l'aigua ha contestat molt bé a les preguntes:
- Sabies que en aquesta piscina on ara t'estas banyant s'hi van guanyar medalles d'or?
- No.
- Quin record tens de les olimpiades?
- Cerimonia inaugural
La Meli ha elaborat amb ric llenguatge les seves respostes i invencions vàries... sobretot perquè ha colat com a sòcia!
La Meli fa la competència a en Ristu!! Qui serà el següent? Clari a Clarilunya Ràdio? Manolé a la Copé?...
Audio, el minut 7.47!
La Meli, que no és sòcia de la gran esmentada institució, ha estat la nena escollida atzarosament per un piriodista de la Com Ràdio per respondre unes breus preguntes. El programa era El dia a la Com i abordaven el tema de les olimpiades donat que feia 14 anys de sonat esdeveniment.
La Meli, com un cigró en una olla, surant dins l'aigua ha contestat molt bé a les preguntes:
- Sabies que en aquesta piscina on ara t'estas banyant s'hi van guanyar medalles d'or?
- No.
- Quin record tens de les olimpiades?
- Cerimonia inaugural
La Meli ha elaborat amb ric llenguatge les seves respostes i invencions vàries... sobretot perquè ha colat com a sòcia!
La Meli fa la competència a en Ristu!! Qui serà el següent? Clari a Clarilunya Ràdio? Manolé a la Copé?...
Audio, el minut 7.47!
23 de juliol del 2009
Entrevista Ristil
En Ristut fou entrevistat en data d'ahir a l'emissora privada Rac1 (on a l'emissora coneixen la Meli), en el programa dirigit i presentat per Jordi Basté. Escolteu s'entrevista
Per cert, demà a les 12h al Teatre Tívoli últim programa de Minoria Absoluta en directe, qui s'apunta amb la Meli?
17 de juliol del 2009
(PENSAMENTS)
Mitjans de juliol... encetem ja la segona quinzena (l'antiga anomenada, temporada alta en termes turístics). L'estiu és moment de lleure, relax i de deixar passar les hores d'una tarda calorosa acompanyada d'un gelat (o granisat amb orxata...)...
Una època de frenar, de retrobar-se amb un mateix, de gaudir del temps lliure que malhauradament és tan preuat durant d'altres èpoques massa plenes d'obligacions. Un moment, un instant, llarg o massa curt per molts, que permetrà recuperar-se dels excessos que no són mai bons (excés de trànsit, responsabilitats, preocupacions, nervis...) per guanyar-ne d'altres que justament sí que són bons: excés de dormides, de banys, de tranquilitat, de lectura, de converses, de passejades... per tant: visca els excessos!
És temporada que obra un nou parèntesi de l'any i que quan aquest es tanqui tothom retrobarà, "reentrarà" (rentrée) a un altre parèntesi obert anteriorment (bé, potser millor dit claudàtor, ja que tanquen els parèntesi...) en definitiva: [excessos a vigilar (excessos bons) excessos a vigilar], ho entendriem d'una manera, més o menys, així. Però també es pot donar el cas que en el moment que es tanqui el parèntesi i es retorni al claudator no hi hagi un "reentrar" sinó un "iniciar", una nova etapa que pot millorar allò anterior... Sigui com sigui, cal, hem de gaudir d'aquest parèntesi merescudíssim per tots!
Per tant, que s'obri el parèntesi!
Una època de frenar, de retrobar-se amb un mateix, de gaudir del temps lliure que malhauradament és tan preuat durant d'altres èpoques massa plenes d'obligacions. Un moment, un instant, llarg o massa curt per molts, que permetrà recuperar-se dels excessos que no són mai bons (excés de trànsit, responsabilitats, preocupacions, nervis...) per guanyar-ne d'altres que justament sí que són bons: excés de dormides, de banys, de tranquilitat, de lectura, de converses, de passejades... per tant: visca els excessos!
És temporada que obra un nou parèntesi de l'any i que quan aquest es tanqui tothom retrobarà, "reentrarà" (rentrée) a un altre parèntesi obert anteriorment (bé, potser millor dit claudàtor, ja que tanquen els parèntesi...) en definitiva: [excessos a vigilar (excessos bons) excessos a vigilar], ho entendriem d'una manera, més o menys, així. Però també es pot donar el cas que en el moment que es tanqui el parèntesi i es retorni al claudator no hi hagi un "reentrar" sinó un "iniciar", una nova etapa que pot millorar allò anterior... Sigui com sigui, cal, hem de gaudir d'aquest parèntesi merescudíssim per tots!
Per tant, que s'obri el parèntesi!
6 de juliol del 2009
AUDEMUS JURA NOSTRA DEFENDERE
Benvolguts tots lectors blogueiros,
Aqui Meli,
Com bé sabeu alguns de vosaltres, hem perdut les eleccions.
Aqui Meli,
Com bé sabeu alguns de vosaltres, hem perdut les eleccions.
La veritat és que ha sigut una campanya dura, competitiva on la nostra candidatura, que tots bé coneixeu, pretenia impulsar el Col·legi i l'advocacia barcelonina a nivell europeu. La candidatura ha destacat justament per aquest afany de renovació i dignificació de l'exercici dels advocats. Un projecte ambiciós.
Per aconseguir una renovació de govern és necessària la màxima participació, cosa que no ha succeït. Els únics votants (22,6% del cens total) han estat els de perfil continuista que han donat el Deganat a una candidatura encapçalada per un degà de perfil Montillesc amb gran incapacitat d'improvisació, gran pobresa de llenguatge... en fi, el representant dels advocats de Barcelona...
La Meli ha acabat també la seva feina, a partir d'aquesta setmana el seu futur professional queda a l'aire, latent, estancat, esperant o desesperant a què s'obri una nova porta tant o més enriquidora com la que s'acaba de tancar.
Per tot això, moltes gràcies a tots per haver aguantat les meves insistències en participar a la xarxa i recolzar sense prejudicis a una candidatura que ni us anava ni us venia... GRÀCIES!!
2 de juliol del 2009
GRANISSAT SABADERU
NENES!!
FEM GRANISSAT SABADERU AMB EN RISTUT?
VAAAA QUI SAPUNTAT? LLIMU, CRISITAINA, CLARI???
FEM GRANISSAT SABADERU AMB EN RISTUT?
VAAAA QUI SAPUNTAT? LLIMU, CRISITAINA, CLARI???
28 de juny del 2009
pallasso (somnis)
I encara tens sa carpa amagada
dins es garatge de l´amo des pis,
és plena de pols i, a vegades,
somies tornar a muntar es circ.
Agafes ses xanques i puges
amb s´esquena a sa paret
i tanques es ulls i voldries
sentir s´home-bala fer es pet.
I sona de fons un piano
i tornes a riure, pallasso.
Acròbates i trapezistes,
mones lleons i elefants,
i es pròxim bolito que surti
segur que el penses agafar.
(Joan Miquel Oliver)
dins es garatge de l´amo des pis,
és plena de pols i, a vegades,
somies tornar a muntar es circ.
Agafes ses xanques i puges
amb s´esquena a sa paret
i tanques es ulls i voldries
sentir s´home-bala fer es pet.
I sona de fons un piano
i tornes a riure, pallasso.
Acròbates i trapezistes,
mones lleons i elefants,
i es pròxim bolito que surti
segur que el penses agafar.
(Joan Miquel Oliver)
15 de juny del 2009
14 de juny del 2009
BUEN ROLLITO DE PRIMAVERA
Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you
Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight
I wanna be with you
Tonight tonight tonight tonight
I wanna be with you tonight
10 de juny del 2009
8 de juny del 2009
MELICITATS!!!
anys i anys, 
per molts anys,
a la una per molts anys!
anys i anys,
per molts anys,
a les dues per molts anys!
(...)
anys i anys,
per molts anys,
a les 28 per molts anys!
28 i... 10?!?!
si endevines què és el 10 tens premi ;)
31 de maig del 2009
TRICELEBRACIÓ
Tri hola a tri tothom!!
Aquí es llança una tripregunta:
Aquí es llança una tripregunta:
Com vau celebrar la tricelebració? A Catalunya estem acostumats als "trios"...
tres bessones
club super tres
tresines
tresilestroleg
tvtres
trinca
tricicle
tribidabo
... va, a qui se li acudeixen més tres???
tres bessones
club super tres
tresines
tresilestroleg
tvtres
trinca
tricicle
tribidabo
... va, a qui se li acudeixen més tres???
23 de maig del 2009
I'M YOURS
Well you done done me and you bet I felt it
I tried to be chill but you're so hot that I melted
I fell right through the cracks
Now I'm trying to get back
Before the cool done run out
I'll be giving it my bestest
And nothing's going to stop me but divine intervention
I reckon it's again my turn to win some or learn some
I won't hesitate no more, no more
It cannot wait, I'm yours
Well open up your mind and see like me
Open up your plans and damn you're free
Look into your heart and you'll find love love love love
Listen to the music of the moment babay sing with me
I love peace for melody
And It's our God-forsaken right to be loved love loved love loved
So I won't hesitate no more, no more
It cannot wait I'm sure
There's no need to complicate
Our time is short
This is our fate, I'm yours
Scooch on over closer dear
And i will nibble your ear
I've been spending way too long checking my tongue in the mirror
And bending over backwards just to try to see it clearer
But my breath fogged up the glass
And so I drew a new face and laughed
I guess what I'm be saying is there ain't no better reason
To rid yourself of vanity and just go with the seasons
It's what we aim to do
Our name is our virtue
But I won't hesitate no more, no more
It cannot wait I'm sure
Well open up your mind and see like me
Open up your plans and damn you're free
Look into your heart and you'll find that the sky is yours
Please don't, please don't, please don't
There's no need to complicate
Cause our time is short
This oh this this is out fate, I'm yours!
I tried to be chill but you're so hot that I melted
I fell right through the cracks
Now I'm trying to get back
Before the cool done run out
I'll be giving it my bestest
And nothing's going to stop me but divine intervention
I reckon it's again my turn to win some or learn some
I won't hesitate no more, no more
It cannot wait, I'm yours
Well open up your mind and see like me
Open up your plans and damn you're free
Look into your heart and you'll find love love love love
Listen to the music of the moment babay sing with me
I love peace for melody
And It's our God-forsaken right to be loved love loved love loved
So I won't hesitate no more, no more
It cannot wait I'm sure
There's no need to complicate
Our time is short
This is our fate, I'm yours
Scooch on over closer dear
And i will nibble your ear
I've been spending way too long checking my tongue in the mirror
And bending over backwards just to try to see it clearer
But my breath fogged up the glass
And so I drew a new face and laughed
I guess what I'm be saying is there ain't no better reason
To rid yourself of vanity and just go with the seasons
It's what we aim to do
Our name is our virtue
But I won't hesitate no more, no more
It cannot wait I'm sure
Well open up your mind and see like me
Open up your plans and damn you're free
Look into your heart and you'll find that the sky is yours
Please don't, please don't, please don't
There's no need to complicate
Cause our time is short
This oh this this is out fate, I'm yours!
16 de maig del 2009
PUL-PI-TO
Benvolguts tots, benvolgudes totes,
Aquesta entrada us resultarà familiar, doncs sí, ja repeteixo tema: PUL-PI-TO. Sabeu quant fa de l'últim? Fou el mes de les gelades, pluges, vent i fred... gener.
Ara que ja és primavera i malgrat algunes plujes podem dir que s'acosta el bon temps, perquè no celebrar-ho amb un pul-pi-to i ta-pi-tes?
En Ristu serà el primer a apuntar-s'hi i gràcies a la seva fama la resta anirem caient un rera l'altre... En tot cas proposo que per tot aquell qui vingui se li regali una samarreta amb un pulpi de quatre potes blau i grana i firmada per l'Eduard Fdez... que us sembla? A diferència de la Clarins jo no he pogut dissenyar aquests projectes de samarreta ja que el meu portàtil cada dia està més vell i ja no aguanta sobrecàrregues... pq us en feu una idea, només puc treballar amb office i explorer... uhu.
Abraçades!
7 de maig del 2009
27 d’abril del 2009
23 d’abril del 2009
17 d’abril del 2009
dos dobles ristus!
L'ORIGINAL, L'INIGUALABLE, EL MÉS MUNIC, SEMPRE... RISTU!!!
(meli, fes tu munics els marges i les lletretes de colors, plis)
DOBLE 1
DOBLE 2atenció blogueiros/es!!
en directe dos dobles d'en Ristu!!!! però... i on és l'autèntic? aquí tothom va d'autèntic però nosaltres ja sabem qui és l'original! Ristut, pronuncia't!! Reivindica la teva persona!!!
10 d’abril del 2009
2 d’abril del 2009
26 de març del 2009
quina batbarrufada!
la propera bataventura serà a barcelona!
em van demanar de fer de model per dibuixar la batgirl així q, sisplau, tothom corrent a comprar-lo.
també seré la batgirl de la pròxima peli, q tindrà un rotllo ecologista pq anirà amb la batbici (això és real: la batbici existeix!).també hi haurà la batfriend, altrament coneguda per batmeli, q anirà amb la batclari (batgirl) a fer misiones i portar el bé a gotham bcncity.el malu serà ris2face (atenció joc de paraules: ristu + two face, he unit el "risTU i el TWO en 1), q voldrà q tot gotham bcncity porti rayban i sigui txungo com ell.
la policia serà chrishom (mescla de CRIStina i grisom, o com s'escrigui, de csi) i els nens bons a qui caldrà salvar seran el marquete i el manolele. així doncs, aquesta entrega serà un còmic novedós i superguai, en què les nenes dominaran el món i salvaran els nens.
visca batman!
em van demanar de fer de model per dibuixar la batgirl així q, sisplau, tothom corrent a comprar-lo.
també seré la batgirl de la pròxima peli, q tindrà un rotllo ecologista pq anirà amb la batbici (això és real: la batbici existeix!).també hi haurà la batfriend, altrament coneguda per batmeli, q anirà amb la batclari (batgirl) a fer misiones i portar el bé a gotham bcncity.el malu serà ris2face (atenció joc de paraules: ristu + two face, he unit el "risTU i el TWO en 1), q voldrà q tot gotham bcncity porti rayban i sigui txungo com ell.
la policia serà chrishom (mescla de CRIStina i grisom, o com s'escrigui, de csi) i els nens bons a qui caldrà salvar seran el marquete i el manolele. així doncs, aquesta entrega serà un còmic novedós i superguai, en què les nenes dominaran el món i salvaran els nens.
visca batman!
24 de març del 2009
adéu, ricard
el 2009 no és un bon any pel teatre català.fa uns dies vam lamentar la pèrdua de pepe rubianes. avui lamentem la mort d'un gran mestre del teatre català, el cofundador, juntament amb maria aurèlia capmany, de l'escola d'art dramàtic adrià gual i el creador de la càtedra de teatre a la universitat. i no només això, sinó que, entre d'altres mil coses que podríem comentar del seu currículum professional, val a dir que era una gran persona: a la meli i a mi ens va regalar la trompeta i els nens.
disculpeu-me que aporti un toc d'humor, però això m'ha fotut.
19 de març del 2009
gastronomia i salut
heus ací la gran compenetració meliclaril que hi ha:
la clari fa un trunyo d'entrada teatral (la història va d'un mirall que es trenca), mentre que la meli ho complementa amb una informada i rigorosa aportació sobre vida i obra de l'autora, mercè rodoreda.
al cap d'uns dies, la meli fa coses rares amb el ctrl, l'alt, el baix, el 225 i el 522. la clari li ex
plica (havent rebut una inestimable col·laboració prèvia, de la jove irene) com fer la ß.
plica (havent rebut una inestimable col·laboració prèvia, de la jove irene) com fer la ß.avui parlarem de gastronomia i salut, que és un tema que ens interessa a tots. quan la meli i clari parlen de fix a fix perquè els surt gratis :) (ue!), una SEMPRE menja pizza i l'altra SEMPRE menja peix. a veure qui ho endevina!
17 de març del 2009
felicitats, irene!
Irene, nombre femenino
de origen griego "Eirene",
su significado es
"Aquella que trae la paz".
per molts anys, guapíssima!
13 de març del 2009
Crisis
"No pretendamos que las cosas cambien si siempre hacemos lo mismo. La crisis es la mejor bendición que puede sucederle a personas y países, porque la crisis trae progreso.
La creatividad nace de la angustia como el día nace de la noche. Es en la crisis donde nace la inventiva, los descubrmientos y las grandes estrategias. Quien supera la crisis se supera a sí mismo sin quedar "superado". Quien atribuye a la crisis sus fracasos y penurias, violenta su propio talento y respeta más a los problemas que a las souciones.
La verdadera crisis es la crisis de la incompetencia.
El problema de las personas y los países es la pereza para encontrar las salidas y soluciones. Sin crisis no hay desafíos, sin desafíos la vida es una rutina, una lenta aognía. Sin crisis no hay méritos. Es en la crisis donde aflora lo mejor de cada uno, porque sin crisis todo viento es caricia.
Hablar de crisis es promoverla, y callar en la crisis es exaltar el conformismo.
En vez de esto, trabajemos duro. Acabemos de una vez con la única crisis amenazadora: la tragedia de no querer luchar por superarla."
A.E.
La creatividad nace de la angustia como el día nace de la noche. Es en la crisis donde nace la inventiva, los descubrmientos y las grandes estrategias. Quien supera la crisis se supera a sí mismo sin quedar "superado". Quien atribuye a la crisis sus fracasos y penurias, violenta su propio talento y respeta más a los problemas que a las souciones.
La verdadera crisis es la crisis de la incompetencia.
El problema de las personas y los países es la pereza para encontrar las salidas y soluciones. Sin crisis no hay desafíos, sin desafíos la vida es una rutina, una lenta aognía. Sin crisis no hay méritos. Es en la crisis donde aflora lo mejor de cada uno, porque sin crisis todo viento es caricia.
Hablar de crisis es promoverla, y callar en la crisis es exaltar el conformismo.
En vez de esto, trabajemos duro. Acabemos de una vez con la única crisis amenazadora: la tragedia de no querer luchar por superarla."
A.E.
12 de març del 2009
8 de març del 2009
8del3
amigues, amics,
en estos días inciertos en que vivir es un arte...
vull felicitar totes les dones que participeu en aquest bloc. però no només a vosaltres, sinó també a totes aquelles que lluiten, dia a dia, per tirar endavant amb els seus projectes, per vèncer les seves pors i per ser més dones cada dia.
a totes elles, a totes vosaltres, felicitats, dones!
en estos días inciertos en que vivir es un arte...
vull felicitar totes les dones que participeu en aquest bloc. però no només a vosaltres, sinó també a totes aquelles que lluiten, dia a dia, per tirar endavant amb els seus projectes, per vèncer les seves pors i per ser més dones cada dia.
a totes elles, a totes vosaltres, felicitats, dones!
6 de març del 2009
de gran vull ser artista
a la clari li han vingut ganes d'aprendre a tocar el violí.he recuperat uns cd's magnífics (què dic, magnífics, brutals!) de celtas cortos i m'han vingut ganes d'aprendre a tocar el violí. bueno, de fet me'n van venir fa uns dies, amb louise attaque, un grup magnífic, què dic, magnífic, brutal!
també m'agradaria ser actriu, però aquí em supera el ristu, que és un professional. ara està de bolos i no participa (ristu! hola, ristu!).
1 de març del 2009
adéu, pepe
Per petició popumeliar, faré literatura de la bona per aquesta entrada.
Pepe Rubianes Alegret, un tipo alegret que no era gaire rubiales i tampoc era del pepé. Mandagüebs, el pobre. Però bé, aprofito l'entrada (o sortida, en aquest cas), del galaicocatalán per dir que la primera vegada que vaig veure aquest home en directe va ser, com no podia ser de cap altra manera, amb la Meli!!! Podríem dir que aquesta va ser una de les nostres primeres misiones, no? :) Sortíem (això no ho recordo massa, potser la Melimoriada -memoriada- ens ho podrà aclarir), o bé de l'examen d'Estètica, o bé de veure'n les notes. La qüestió és que, malgrat que la Meli i jo som molt boniques, l'assignatura d'Estètica era un trunyo, de manera que aquell dia era, també, un trunyo. I el Rubiales, tal i com li agrada a la Meli anomenar-lo, ens va fer passar molt bona estona!
I vet aquí un gat, i vet aquí un gos, que aquest home ja s'ha fos.
26 de febrer del 2009
20 de febrer del 2009
14 de febrer del 2009
6 de febrer del 2009
Què dius!
Ahir les nens van anar al teiatru.
El musical Què fou el seu objectiu.
Música estrident, salts, balls, una combinació ideal per un musical catalanet d'actorets jovenets amb un públic digne d'institut.
Massa fum, ambient carregat i bastanta xuleria. Els actorets van entrar al camerino per una porta que es veia des de platea i feien xivarri i tossien expressament perquè el públic girés la cara i els pogués veure i pensés: "a mira mira, els actorets ja són aqui, els actorets han arribat".
Un argument fàcil i previsible però amb bones dosis del típic musical, unes 20 cançons i algunes bones veus van fer de Què un molt bon entreteniment, malgrat l'opinió d'una de les nenes completament contraria. Una barreja de Rent, West Side Story, Hair, Grease... el xulo (i guapo) i la guapa que acaben junts, el còmic, el xungo i la depressiva... en fi, si podem empassar-nos un musical, que sigui aquest!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)