PUL-PI-TO

Benvolguts tots, benvolgudes totes,
Aquesta entrada us resultarà familiar, doncs sí, ja repeteixo tema: PUL-PI-TO. Sabeu quant fa de l'últim? Fou el mes de les gelades, pluges, vent i fred... gener.
Ara que ja és primavera i malgrat algunes plujes podem dir que s'acosta el bon temps, perquè no celebrar-ho amb un pul-pi-to i ta-pi-tes?
En Ristu serà el primer a apuntar-s'hi i gràcies a la seva fama la resta anirem caient un rera l'altre... En tot cas proposo que per tot aquell qui vingui se li regali una samarreta amb un pulpi de quatre potes blau i grana i firmada per l'Eduard Fdez... que us sembla? A diferència de la Clarins jo no he pogut dissenyar aquests projectes de samarreta ja que el meu portàtil cada dia està més vell i ja no aguanta sobrecàrregues... pq us en feu una idea, només puc treballar amb office i explorer... uhu.
Abraçades!

força!

sant ristu

felicitats, ristu!

amb aquest color tan primaveral,
et desitgem molt bon dia!

feliç sant jordi!

dos dobles ristus!

L'ORIGINAL, L'INIGUALABLE, EL MÉS MUNIC, SEMPRE... RISTU!!!

(meli, fes tu munics els marges i les lletretes de colors, plis)

DOBLE 1





DOBLE 2







atenció blogueiros/es!!

en directe dos dobles d'en Ristu!!!! però... i on és l'autèntic? aquí tothom va d'autèntic però nosaltres ja sabem qui és l'original! Ristut, pronuncia't!! Reivindica la teva persona!!!

felicidades, aroita! (te tocó!)

f-f-f-f-f-felicitats, esther!

quina batbarrufada!

la propera bataventura serà a barcelona!

em van demanar de fer de model per dibuixar la batgirl així q, sisplau, tothom corrent a comprar-lo.

també seré la batgirl de la pròxima peli, q tindrà un rotllo ecologista pq anirà amb la batbici (això és real: la batbici existeix!).també hi haurà la batfriend, altrament coneguda per batmeli, q anirà amb la batclari (batgirl) a fer misiones i portar el bé a gotham bcncity.el malu serà ris2face (atenció joc de paraules: ristu + two face, he unit el "risTU i el TWO en 1), q voldrà q tot gotham bcncity porti rayban i sigui txungo com ell.
la policia serà chrishom (mescla de CRIStina i grisom, o com s'escrigui, de csi) i els nens bons a qui caldrà salvar seran el marquete i el manolele. així doncs, aquesta entrega serà un còmic novedós i superguai, en què les nenes dominaran el món i salvaran els nens.

visca batman!

adéu, ricard

el 2009 no és un bon any pel teatre català.

fa uns dies vam lamentar la pèrdua de pepe rubianes. avui lamentem la mort d'un gran mestre del teatre català, el cofundador, juntament amb maria aurèlia capmany, de l'escola d'art dramàtic adrià gual i el creador de la càtedra de teatre a la universitat. i no només això, sinó que, entre d'altres mil coses que podríem comentar del seu currículum professional, val a dir que era una gran persona: a la meli i a mi ens va regalar la trompeta i els nens.

disculpeu-me que aporti un toc d'humor, però això m'ha fotut.

gastronomia i salut

heus ací la gran compenetració meliclaril que hi ha:

la clari fa un trunyo d'entrada teatral (la història va d'un mirall que es trenca), mentre que la meli ho complementa amb una informada i rigorosa aportació sobre vida i obra de l'autora, mercè rodoreda.

al cap d'uns dies, la meli fa coses rares amb el ctrl, l'alt, el baix, el 225 i el 522. la clari li explica (havent rebut una inestimable col·laboració prèvia, de la jove irene) com fer la ß.

avui parlarem de gastronomia i salut, que és un tema que ens interessa a tots. quan la meli i clari parlen de fix a fix perquè els surt gratis :) (ue!), una SEMPRE menja pizza i l'altra SEMPRE menja peix. a veure qui ho endevina!

felicitats, irene!

Irene, nombre femenino

de origen griego "Eirene",

es la forma femenina de Ireneo;

su significado es

"Aquella que trae la paz".

per molts anys, guapíssima!

Crisis

"No pretendamos que las cosas cambien si siempre hacemos lo mismo. La crisis es la mejor bendición que puede sucederle a personas y países, porque la crisis trae progreso.

La creatividad nace de la angustia como el día nace de la noche. Es en la crisis donde nace la inventiva, los descubrmientos y las grandes estrategias. Quien supera la crisis se supera a sí mismo sin quedar "superado". Quien atribuye a la crisis sus fracasos y penurias, violenta su propio talento y respeta más a los problemas que a las souciones.

La verdadera crisis es la crisis de la incompetencia.

El problema de las personas y los países es la pereza para encontrar las salidas y soluciones. Sin crisis no hay desafíos, sin desafíos la vida es una rutina, una lenta aognía. Sin crisis no hay méritos. Es en la crisis donde aflora lo mejor de cada uno, porque sin crisis todo viento es caricia.

Hablar de crisis es promoverla, y callar en la crisis es exaltar el conformismo.

En vez de esto, trabajemos duro. Acabemos de una vez con la única crisis amenazadora: la tragedia de no querer luchar por superarla."

A.E.

1patu pa'tu

un patu original i un braçu gegant pa'tu!

8del3

amigues, amics,

en estos días inciertos en que vivir es un arte...

vull felicitar totes les dones que participeu en aquest bloc. però no només a vosaltres, sinó també a totes aquelles que lluiten, dia a dia, per tirar endavant amb els seus projectes, per vèncer les seves pors i per ser més dones cada dia.

a totes elles, a totes vosaltres, felicitats, dones!

de gran vull ser artista

a la clari li han vingut ganes d'aprendre a tocar el violí.

he recuperat uns cd's magnífics (què dic, magnífics, brutals!) de celtas cortos i m'han vingut ganes d'aprendre a tocar el violí. bueno, de fet me'n van venir fa uns dies, amb louise attaque, un grup magnífic, què dic, magnífic, brutal!

també m'agradaria ser actriu, però aquí em supera el ristu, que és un professional. ara està de bolos i no participa (ristu! hola, ristu!).

adéu, pepe

Per petició popumeliar, faré literatura de la bona per aquesta entrada.

Pepe Rubianes Alegret, un tipo alegret que no era gaire rubiales i tampoc era del pepé. Mandagüebs, el pobre. Però bé, aprofito l'entrada (o sortida, en aquest cas), del galaicocatalán per dir que la primera vegada que vaig veure aquest home en directe va ser, com no podia ser de cap altra manera, amb la Meli!!! Podríem dir que aquesta va ser una de les nostres primeres misiones, no? :) Sortíem (això no ho recordo massa, potser la Melimoriada -memoriada- ens ho podrà aclarir), o bé de l'examen d'Estètica, o bé de veure'n les notes. La qüestió és que, malgrat que la Meli i jo som molt boniques, l'assignatura d'Estètica era un trunyo, de manera que aquell dia era, també, un trunyo. I el Rubiales, tal i com li agrada a la Meli anomenar-lo, ens va fer passar molt bona estona!

I vet aquí un gat, i vet aquí un gos, que aquest home ja s'ha fos.

per fi torna... bamako!

playing for change

L'art de tocar els punts febles amb bon humor

Què dius!

Ahir les nens van anar al teiatru.
El musical Què fou el seu objectiu.

Música estrident, salts, balls, una combinació ideal per un musical catalanet d'actorets jovenets amb un públic digne d'institut.

Massa fum, ambient carregat i bastanta xuleria. Els actorets van entrar al camerino per una porta que es veia des de platea i feien xivarri i tossien expressament perquè el públic girés la cara i els pogués veure i pensés: "a mira mira, els actorets ja són aqui, els actorets han arribat".

Un argument fàcil i previsible però amb bones dosis del típic musical, unes 20 cançons i algunes bones veus van fer de Què un molt bon entreteniment, malgrat l'opinió d'una de les nenes completament contraria. Una barreja de Rent, West Side Story, Hair, Grease... el xulo (i guapo) i la guapa que acaben junts, el còmic, el xungo i la depressiva... en fi, si podem empassar-nos un musical, que sigui aquest!