Feina d'estiu

Benvolguts i benvolgudes,

Aqui Meli.
Us escric per fer una reflexió sobre les feines d'estiu. Normalment busquem una feina d'estiu quan hem acabat els estudis. Aquestes feines són per norma general, activitats de cara el públic. Llegeixi's: bar, restaurants, botigues, bus turistic, mocar nens... bla bla. Però enguany (i ja en fa algun més) la Meli no ha de buscar feinetes d'estiu...
Aquí a La Pedrera hi ha moooolt volum de feina, sobretot ara que ja no venen grups escolars a visitar la casa. Per això, la Fundació se suposa que ha fet gran difusió per omplir les nostres estones laborals amb activitats per esplais. Nens i nenes molt més pesats que els escolars i que porten gorra i porten esmorzars consistents en: entrepà, suc, cantimplores, patates, fruita, camara de fotos (que per ara, no se la mengen).
Total, amb això vull dir que la nostra feina d'estiu consisteix a fer com avui: estar mirant internet i aburrint-se perquè NO HI HA CAP ESPLAI que vulgui visitar aquesta casa.
Si algú hi està animat, no cal que vingueu. Ara ens ha pegat la desídia, no tenim ganes de posar-nos a fer el discurset repetitiu de cada dia.
Espero que algú participi d'aquesta entrada (oi Ristut, Crisitina, Mary?).
Feliç Juliol i Feliç feina d'estiu!

Acte de Graduació 2008

"Prellicenciats i prellicenciades, recordeu que el dia 11 juny heu de ser tots a les 16h al paraninf de la universitat central per assaig general OBLIGATORI. A les 18h inici acte". Remitent: ESRP

Així comença la setmana de l'acte de graduació. Un sms enviat des de l'Escola Sup. de Relacions Públiques és el recordatori per a tots els alumnes que assisteixin a l'acte de graduació. Jo sempre he dit que no sóc el perfil típic de l'alumnat d'aquesta escola, no estic dincs el perfil majoritari i aquestes coses sempre van una mica grans... En el fons, però, tenia moltes ganes d'anar-hi.

Va ser una desfilada de modelets, de curt, de llarg, amb traje jaqueta, talons, pentinats, maquillatges, colònies, joies, gomines, tuls, flors, bolsets, però sobretot nervis. Semblava un casament sense nuvis, però amb el professorat aplaudint-nos i ple de papes i mames fent fotos i gravant els seus nens que acaben la carrera.

Jo ja sóc una veterana, no d'actes de graduació sinó d'acabar carreres, encara que amb història de l'art la celebració no va tenir res a veure... Un sopar sense profes i sense protocols a un restaurant cutríssim amb un menú que ni vaig provar, oi Clara?

Feliços llicenciats ara que encara han de posar-se a buscar feina... (!). Ja m'heu trobat en alguna foto? Busca Meli!

Coca de Sant Joan

Ingredients:

280 gr farina
25 gr. llevat de forner
75 gr sucre
115 gr mantega (estovada)
50 gr ametlla molta
3 ous
2 cullerades soperes d’aigua tèbia
1 cullerada sopera de llet
2 cullerades soperes d’anís i 1 de vi ranci
1 culleradeta de sal
Canyella en pols i ratlladura de llimona
Pinyons i fruita confitada

Recepta:
Dissoldre el llevat en aigua tèbia. En un bol, barrejar els 2 ous i un rovell, 25gr de sucre, sal, llimona, anís, vi ranci, canyella i llet. Quan tot estigui ben barrejat, afegir llevat desfet. Fer un volcà amb la farina i afegir-hi la barreja, de mica en mica, fins que la massa ho accepti. Treballar bé la massa i al final afegir la mantega; barrejar-ho tot molt, fins aconseguir una massa fina i elàstica. A part, es prepara un massapà amb, l’ametlla, la resta del sucre i una mica d’aigua, fent una crema espessa. Estirar la coca, pintar-la amb ou batut, escampar-hi per sobre el massapà, la fruita confitada, pinyons... Deixar-la reposar durant unes hores. Passat aquest temps, es tira sucre per sobre, es posa el forn, que ja estarà calent (180ºC), per un temps d’uns 20min.

Espero que us surti tan bona com la de la foto... mmm per llepar-se’n els dits!

el galu de la clara

Ja s'ha desvetllat la intringulis!
Com alguns ja sabeu la clara em va fer un joc de pistes (mooolt difícils) per endevinar la sorpresa que m'havia regalat. Ràpidament un dic quines pistes tenia:

1. una foto d'un llom embutxat
2. una foto del nemo
3. color groc
4. una part del regar es guarda a la nevera

Vaig estar més d'una setmana trencant-me el cap per no endevinar RES! Ah si, vaig esbrinar que ho havia comprat al Born. El resultat? Sorprenent, divertit i genial! Una càmara que fa fotos amb un angle de visió de 90 graus, eyefish! La marca de la càmara és Lomo (perquè pogueu lligar la pista 1 amb quelcom tangible...). Ah, el complement era un rodet de fotos, guardar a la nevera.



Gràcies Clarins!! M'encanten els teus regals sobretot no oblido el primer... el targetero super embolicaderu!!!!

Festa infantil

Hola nens i nenes!!

Avui us explicaré la festa infantil que es va celebrar al carrer ENCRIPTAT DEL NÚMERO ENCRIPTAT DE LA CIUTAT ENCRIPTADA. Consistia en una triple celebració: aniversari meu (veure entrada del dia 8 de juny), inauguració pis Crisitina de CIUTAT ENCRIPTADA (Clara, no vaig veure l'Hèctor) i boda Crisitina i Manolele (HOSTI! SÍ? FELICITATS!!!!). Va ser molt divertit.

De fet, l'excusa era veure el video del seu viatge a Venècia i de pas les fotos, però tot això va anar lligat a un bon berenar consistent en tot tipus de varietats típiques d'una festa infantil. Cacaolat, galetes, pastis, pa bimbo amb nocilla, kikos, barreges salades... De fet em va recordar una mica la preparació d'un cap d'any a casa la Clara. Ella s'encarregava de les begudes = fanta i cocacola. Després vam deduïr que quan havien dit: "la Clara les begudes" volien dir "la Clara l'alcohol". Som així de petites també amb la Montserrat amb qui vam jugar a ninus C'mon.

De fet tant petites que fins i tot conduint no tenim massa clar cap on hem d'anar. Abans d'agafar l'autopista correcta, vam dirigir-nos cap a l'autovia de Castelldefels i cap a Gavà vam fer un canvi de sentit. Sort que la Montserrat està fent pràctiques i té els senyals de tràfic molt clars, gràcies Montserrat!!!

Vam fer moltes tonteries i vam riure molt, ah i també vam menjar moltu! La Mari va ser la gran ausente, també la Llimu i la Diana que encara que no conec és com si ja la conegués. Per això també faig aquesta entrada, perquè tinguin una idea de lo molt bé que s'ho haguéssin passat.

Repetimos?

Celebranini cumpleanyini

Després de l'entrada felicitadora, només puc començar donant les gràcies!

Doncs el dia de cumple va ser força diferent als anys anteriors. Aquesta vegada teniem companyia especial: els pares de la Morena, la meva amiga italiana. Així que vaig celebrar un aniversari italianini! Vam estar a l'Estartit de divendres a diumenge: la gola del Ter, les illes medes, el port, els aiguamolls... i tants d'altres indrets que feia temps que no veia i que a ells els hi va encantar.

El seu regal va ser el pastís d'aniversari que es veu a la foto. El dissabte, vigíla d'aniversari, vam fer un passeig per Girona sota una pluja fina que no molestava. Rambla de la llibertat, Onyar, plaça de les voltes, pont de l'Eiffel, botigues i llibreries, acabant a la xocolateria que segons es diu, és on fan la xocolata desfeta més bona de Girona. Jo però, em vaig menjar un gelat.

Diumenge vaig agafar un costipat del qual ara encara me n'estic recuperant...

felicitats, meli!!!

érase una ves una ninita que se lamaba melisenda de montcada. melisenda de montcada va néixer el 8 de juny d'un any meravellós, que va comptar tant amb el seu naixement com amb el meu :)






melisenda de montcada, quan era encara gairebé un cigronet, va anar al santa anna, del condado de matarón. quan va créixer una mica més va anar a un institut, que comença per "a" i que la nurit, encara no sé com (i després de dir-li ano), va endevinar: alexandre satorras.



la meli va decidir estudiar història de l'art a barsalona, per conèixer la clari! :) que maca ets! anava i venia cada dia de matarón per estar amb mi tot el matí. que munic! bueno, segueixo: quan vaig conèixer la meli semblava que no hagués trencat mai cap plat, tan mona, ella! anava amb una camisa blau cel amb un collet molt munic i ella, amb les seves ulleretes rodonetes i un somriure angelical que deia "sóc bona nena i no he trencat mai cap plat".



cadira d'esquerrana, escriptura amb la mà dreta, el pere, el màpat, no mé piquéu més a lés trés de la matinada a casa meua, òria!, quin pal quedar amb la b. (marxem), mus, ari, si el carles és de mataró!, estàs molt maca olga, manu chao, el cotxe del joel sense gasolina, el ciber, l'anna la del cau saps?, em parteixo la caixa, el meu primer mòbil i la primera perduda del joel, el sinpa del hagens, el sergi, l'héctor malgirbat, el rossend, el bloc de notas, els menjadors, va puja al bus i vine a mataró - vale, lorens, l'ungla pintada, la teva bossa verda, és gratis?, la factura delallumelgaslaiguaeltelèfonilacalefacció - com com?!?!, ens ha tocat el mort, les notes, el rossend, l'aep, la marinereta, la cremallera de la meva jaqueta, el carnet de conduir, nivell, 759, arena, get back, els apunts de classe, els partits de la selecció catalana, el polo, fes veure que saps on vas, ets de doctorat oi?, vic, l'hortaprat i l'ole, dret constitucional, iconografia medieval, roma, la fib, everybody hurts, la cuba de palomitas, el consierto de aranjues a las tres, el teu nou col·lègit, el juan garcía, diccionari meli-clari clari-meli, el nostre jurament secret, les santes, ai que tonta - estàs molt guapa, palau reial, el txitxarel·lo, marilyn, paloma, rigor mortis, crèdits i certificats, la foto erecte, els mossos han d'anar davant, la trompeta i els nens, el detallet del capitellet, meli t'he d'explicar una cosa vinc a matarón, flores, la mistral, institut del teatre, vaia pal, la sillón, la sònia espaviladeta, l'albert i el ricard, el lluc, la lorena, les nenes de nissaga són una mica precoces - per què?, les cabrones, l'esquerrana, li vas trencar una altra ampolla de cervesa al cap?, el metro, les "filles", l'aroteg, el teu advanced i el meu delf, v-i-s-c-a-c-a-t-a-l-u-n-y-a, merenem, sólo le pido a dios, parar el bus, el marc, core core cabalito, la família galandrini, el carrer septimània, el bloc i les participacions, hi haurà la meliiiiiiii...!


sí, el primer que va unir bcn-mataró va ser el ferrocarril del meu requeterererererererebesavi miquel biada :)




ja en portem un altre, moltes felicitats coraçao!


he fet aquest escrit al bloc de notas i escoltant el manu guix. a tu t'encanta! :)

Clarimeli ataquen de nou

Hola a tots! Aqui meli!

Tal i com havia promès a la meva Clari, penjo la nostra foto més actual. Ja que la que tenim del perfil és de fa uns mesos quan vam fer la missión retratus.

Clari, els retratus me'ls pots fer un dia avisant amb antel.lació que així em preparo una mica i un cop fets els pengem al blog!

Bé, de fet aquesta entrada no sé si dóna massa lloc a comentaris, però això no és problema perquè tots els comentaris que fa en Ristu, la Nuri i la Clari no tenen res a veure amb el tema de l'entrada, m'encanten!!!

Salut a tothom!

i... + felicitats!

dissabte passat l'escola costa i llobera (potser algú de vosaltres la coneix com la millor escola del món), va fer 50 anys.

van enviar una carta als ex-alumnes convidant-nos a la festa. una festa que, cal dir-ho, va comptar amb la presència del conseller d'educació i l'alcalde de barcelona! és que som importants perquè, a més, va sortir al telenotícies i als diaris. es nota que sortim d'allà, alguns i algunes... ;) (ja que últimament tothom em critica, em tiro jo les floretes!)

uns dies abans em va trucar un nen de 5è d'egb (actual) i em va demanar que li enviés una foto per fer un mural. el nen no s'enterava gaire, s'ha de dir, i no em va dir ni mida, ni si havia de ser actual o antiga, així que li vaig enviar una de cada, de 10 x 15 cm. el mateix dia de la festa, em vaig enterar que havia de ser actual i de carnet, per fer un llibre! total, que vaig fer el pena. però encara tinc temps d'enviar-ne una altra perquè la posin al llibre. per cert, aquest llibre, comptarà amb un escrit meu (i dels altres ex-alumnes que hagin tingut la paciència d'escriure, com l'estel -hola, teluxi!-).

aquesta foto és la que vaig enviar. som l'estel i jo, en una competició que vam quedar... segones? el tema estava en tapar-te els ulls, sucar palitos cargolats en un got de xocolata, i posar-los a la boca del davant (l'estel, en el meu cas). vam acabar així de guapes! va ser molt diver :)

merendola al pisito

I ahir per acabar la setmana va tocar berenar a casa l'Aran i l'Alex! Com sempre, ens ho vam passar molt bé, sense fer res d'especial, senzillament parlar, fer tonteries, fotos i que els futurs nuvis ens expliquéssin emocionats els detalls dels preparatius. L'Aran ho viu tan quan ho explica que t'encomana il.lusió a dojo.


Es podria dir que va ser un berenar amb totes les de la llei, entrepans i tot tipus de pastetes dolces i salades i els rollitos de l'aran que són deliciosos! El motiu d'aquesta trobada era fer-nos arribar les invitacions per la boda del dia 1 d'agost quan es casen. De fet, és la primera amiga que "se'm" casa... buf, això et fa pensar i que depressa passa el temps! Feia 2 anys que m'ho havia dit i ara queden uns 3 mesos...

Erem 9, va faltar en Markete. La Tona, la Simarro i jo com sempre, fent de les nostres i la sorpresa va ser conèixer el fill de la Laura (una companya de l'institut... que ja és mare, uau!). Un altre motiu per parar-se a pensar en moltes coses!

Finalment, després de la merendola, la Simarro em va ensenyar el piset on d'aqui menys d'un mes se'n va a viure. Aquest és el tercer motiu pel qual vaig veure que és el moment d'anar fent un pensament, que em van entrar les ganes de trobar-me en una de les 3 situacions que he comentat. Quina de les 3 serà?

Felicitats!

De nou felicitant algú més...
En aquest cas es tracta de la Regina, o sigui que Moltíssimes Felicitats guapa!!!
Com proven els 27?? uhuhu!!

Espero veure't per la blogsfera (de fet ja t'ho he dit al correu però no em fa res recordar-ho al blog). Per molts anys!! Mira mira quanta gent et felicita!! (aquesta frase va dirigida a les incondicionals del blog que feliciten sempre sempre tothom conegut i per conèixer!)

felicitats!

felicitats!

avui la sus fa anys. no diré quants! només diré que és molt jove (no tant com jo, però molt jove, jiji).

i des del bloc més dixaraxeru de la xarxa, t'envio una felicitació mooooooooolt graaaaaaaaaaaan!!!!!!!!!

t'envio tants petons com anys fas! ;P

ah, he de dir una cosa: la sus és molt maca. a la foto li ha quedat un tall de cabell txungo però és perquè jo sóc una cutre i no tinc gaires habilitats amb el paint (em perdones...?)

Crida a la participació

Atenció: Missatge a tots els habituals o no que llegiu aquest bloc: us volem llegir! Raons per les que possiblement passeu de participar-hi:

1. Problemàtica: No tinc temps: mentida! el temps es troba si ens interessa trobar-lo. Segur que no tenim temps pel super bloc Somdedoctorat, però sí per consultar el vostre correu.
Solució: quan mireu el correu obriu una altra finestra amb el bloc i feu un mini comentari igual que podeu escriure al correu ho podeu també fer al Bloc.

2. Problemàtica: No sé què escriure. Quan algú se't dirigeix i et parla d'algu tampoc saps què contestar-li? A un xat no dius res?
Solució: Al bloc pots posar el comentari que vulguis, sense faltar és clar! Pots explicar-nos la vida, com t'ha anat el dia, quan fa que no ens veus... o simplement dir: hola!

3. Problemàtica: No sé com es fa un comentari.
Solució: envia'ns un mail a la secretaria meliclari@gmail.com i t'ho expliquem pas per pas.

4. Problemàtica: No us conec i em fa cosa comentar algo. Amb més motiu volem que participis! Ens encantarà conèixe't i poder-te contestar el que ens expliquis.
Solució: no et tanquis les portes, ja te les tancarem nosaltres si no ens agraden els teus comentaris, però ara per ara, com si diguéssim et convidem amablement a participar!!

Espero que apareguin mil comentaris nous a partir d'avui! Que us estreneu!! Com a mínim aquells que sé que esteu en alguns d'aquests punts: Santi Mercadé, Maria Sellarès, HelenaJosePrat, Cristina Alvarez, Miriam Ginestà, Amiga Clara... (us identifico amb nom i cognom perquè no digueu que no us he avisat!). La resta com que no heu dit RES de moment m'estic pensant quina crida fer especial per vosaltres.

Moltes gràcies per la vostra atenció i bona tarda.

Bambú, canya de sucre i tiramisú

Per acabar la setmana laboral ahir va tocar concert al Espacio Movistar: Mischima, Facto Delafe y las Flores Azules (¿) i Antònia Font. Celebraven l’aniversari del Club Tr3sc, per tant diguem-ne
que va ser una mica “exclusiu” tot plegat.

La gran majoria de públic, pels comentaris que sentia anaven a veure Antònia Font, com nosaltres de fet. Però clar, per no fer un lleig a la resta i per mantenir les formes, la gent corria per allà fent veure que els hi interessaven per igual totes les propostes, però en el fons tots sabíem a què anavem... Ves a saber si algú no va confondre els altres amb taloners... Jo mantenint-me en la línia, feia veure que sabia on anava.

Els mallorquins van estar a l’alçada, van cumplir amb les expectatives i ho van donar tot en una hora justa de concert ple d’astronautes, viatges fabulosos, móns ideals i vida surrealista... Ens van deixar bon gust de boca però va faltar l’Alegria!

Per cert, el món espacial movistar és al.lucinant. Una carpa de circ enorme, blanca enmig d’un espai degradat com el campus sud. Veies personal amb samarretes movistar, projeccions dels logos de telefònica... una mica sectari, movistar era a tot arreu!! Un monstre que s’ho menja tot fins i tot l’antic pàrquing de la zona universitària...

També ha desaparegut la Facultat de Història i l’ovni de Filosofia! Noooooooooo!! Això sí que va ser surrealista!! Quan la Clarins em va trucar, no s'ho creia!!

felicitats, felicitats, felicitats

avui faig una felicitació especial a 3 marcs: el marc, el marc i el marc. per ordre cronològic de coneixença:

mus: m'encanta aquest nom, encara que a ell no massa. tot i que no va tenir cara durant uns mesos, finalment vam comprovar que tenia tots dos ulls, pell blanca i una perilla molt xula. és guapo (què coi, ja que ho ets, ho diem, no et sembla?). és, sens dubte, un home com cal. marc, saluda, el públic et reclama! felicitats, marc!

marc: sense sobrenom (l'eli et diu "ciber" però a mi no m'agrada). per moltes coincidències amb el mus (mails, tretzes de setembre, el nom -aquesta és òbvia-...). perquè no m'he arrepentit ni un sol segon d'haver-te conegut. per ser el millor amic que he tingut. saluda, marc, escolta el clamor popular! 1 petó per a tu! felicitats, marc!

melonet: per ser un melonet. per simpàtic, per bona fe, per les bromes, per fer feliç la meli i per ser-ho tu al seu costat. per l'altra mitja taronja de la meva altra mitja taronja! i per les piscines que fas. saluda, marc, saluda les teves fans! felicitats, marc!

3 homes comme il faut que, en un moment o altre, s'han creuat en les vides de dues dones comme il faut, també, no? (jo menys que tu, però tampoc sóc mala persona)

petons, petons, petons
felicitats, felicitats, felicitats
marc, marc i marc!

menjar, cultura i dissimulo

secció berenar

berenars èpics
episodi tuc

secció cultura

la meli toca el piano

en una màquina

que no sé què era

(una catapulta infernal?)

la clari llegeix el diari macarroni

secció "fes veure":

fes veure que saps on vas o
fes veure que no saps
que et fan una foto.
premi per a meli,
la fotògrafa

humor absurd

El resultat de tantes estones plegades acaba esdevenint el que veureu a continuació. Són extractes d'escenes viscudes en pròpia pell o inventades, però en definitiva, l'absurditat amb que alguna vegada ens hem trobat a les nostres missiones:

- Si, està embarassada?
- Si, va parir ahir.

- Hola, vull llogar aquesta pel.lícula.
- Vale, m'has de portar la factura de la llum, el gas, el telèfon i l'aigua.

- Et va agradar l'obra de teatre?
- Si, molt!
- De què tractava?
- Nosé, vaig dormir tota l'estona, era un pal.

- És simpàtic el teu cosí.
- Si, és un pesat.

- L'escena està molt ben aconseguida.
- Si, la interrelació entre personatges.
- També els diàlegs molt rics de llenguatge.
- Hi estic d'acord, és un gran monòleg.

- Ja sé com es diu el noi de la biblioteca!
- Si? com com?
- Et dono una pista. Té nom de torrada.
- Ortiz??
- No, Rossend.

- Hola, vinc a buscar aquest llibre en préstec.
- Ah si, tu ets de doctorat oi?

Aquest últim exemple el va viure la Clari el seu 1r any de carrera, imagineu-vos que petita, quan va decidir anar a buscar un llibre a la biblioteca. Quan m'ho va explicar em moria de riure i definitivament és un exemple històric de la nostra vida universitària. D'aquí la raó de l'adreça del web: "somdedoctorat".

Recordo haver fet una llista amb altres escenes i no la trobo. Clari, la tens tu?

Per Molts Anys!

Aquest escrit va dirigit a la Simarro, la meva companya dels dijous a la tarda a l'Institut (que bé que viviem!)... dels dissabtes per la Ronda, de les tardes de pel.lícules, de festa, de la platja en ple mes de març, dels sopars amb amics, de la vida...

Així que moltíssimes felicitats, que els 18 d'abril sempre sempre era l'aniversari que ens "passavem" més alhora de celebrar... recordes la Blancanieves i los 7 enanitos??! jajaja!! I el programa de ràdio? Sempre han sigut molt especials els teus cumples!

I per no ser-ho menys, aquesta vegada et felicito des del super blog! Ah, la Clara també la coneix a la Simarro, si si, tot queda en família!!

on és wally?

pedretes

Aquestes són les 4 monis pedrerils. Si mai veniu a la pedrera pregunteu per elles, Crisitaina, Montserrat, Maraia i Elisabet (per ordre a la foto). Potser us costarà trobar-les ja que estan tot el dia fent voltes per la casa, fan cames per les golfes, el terrat i tot el tema pedreril. Sempre fan festes, no hi ha excusa per anar al caprabo i comprar-se el pot de nutella i alguns donuts. Cal alimentar-se tenint en compte que diàriament es pugen un mínim de 7 pisos a peu per aquella casota del paseig de gràcia.

Anar a la Pedrera és un passatemps que pot acabar cansant. Ara ja en són 2 els anys que estic aquí i encara dic que és una cosa temporal, i m'ho crec. De totes maneres la fatiga, el trasbals o la mandra que pot despertar-se de tant en tant se solventa fent un bon esmorzar dels nostres!

Per cert, que no se m'oblidi! Les 4 monis pedrerils porten els ninus que expliquen la història del Petit Gaudí als nens de P3 i P4 (Mussol Oriol, Paulina Teranyina, Marieta Cuqueta i el Ratolí Martí). Tot i que crec que en poc temps els acabarem desterrant; els nens cada cop es creuen menys això que un nino de peluix parli... Potser la Clari si que encara s'ho creuria, és tan nenita quan vol!

La Clari coneix a na Montserrat perquè vam anar a menjar tapes i també coneix a la Maraia. El món és petit i tots ens acabem coneixent.