I encara tens sa carpa amagada dins es garatge de l´amo des pis, és plena de pols i, a vegades, somies tornar a muntar es circ.
Agafes ses xanques i puges amb s´esquena a sa paret i tanques es ulls i voldries sentir s´home-bala fer es pet.
I sona de fons un piano i tornes a riure, pallasso. Acròbates i trapezistes, mones lleons i elefants, i es pròxim bolito que surti segur que el penses agafar.
Well you done done me and you bet I felt it I tried to be chill but you're so hot that I melted I fell right through the cracks Now I'm trying to get back Before the cool done run out I'll be giving it my bestest And nothing's going to stop me but divine intervention I reckon it's again my turn to win some or learn some
I won't hesitate no more, no more It cannot wait, I'm yours
Well open up your mind and see like me Open up your plans and damn you're free Look into your heart and you'll find love love love love Listen to the music of the moment babay sing with me I love peace for melody And It's our God-forsaken right to be loved love loved love loved
So I won't hesitate no more, no more It cannot wait I'm sure There's no need to complicate Our time is short This is our fate, I'm yours
Scooch on over closer dear And i will nibble your ear
I've been spending way too long checking my tongue in the mirror And bending over backwards just to try to see it clearer But my breath fogged up the glass And so I drew a new face and laughed I guess what I'm be saying is there ain't no better reason To rid yourself of vanity and just go with the seasons It's what we aim to do Our name is our virtue
But I won't hesitate no more, no more It cannot wait I'm sure
Well open up your mind and see like me Open up your plans and damn you're free Look into your heart and you'll find that the sky is yours Please don't, please don't, please don't There's no need to complicate Cause our time is short This oh this this is out fate, I'm yours!
Benvolguts tots, benvolgudes totes, Aquesta entrada us resultarà familiar, doncs sí, ja repeteixo tema: PUL-PI-TO. Sabeu quant fa de l'últim? Fou el mes de les gelades, pluges, vent i fred... gener. Ara que ja és primavera i malgrat algunes plujes podem dir que s'acosta el bon temps, perquè no celebrar-ho amb un pul-pi-to i ta-pi-tes? En Ristu serà el primer a apuntar-s'hi i gràcies a la seva fama la resta anirem caient un rera l'altre... En tot cas proposo que per tot aquell qui vingui se li regali una samarreta amb un pulpi de quatre potes blau i grana i firmada per l'Eduard Fdez... que us sembla? A diferència de la Clarins jo no he pogut dissenyar aquests projectes de samarreta ja que el meu portàtil cada dia està més vell i ja no aguanta sobrecàrregues... pq us en feu una idea, només puc treballar amb office i explorer... uhu. Abraçades!
L'ORIGINAL, L'INIGUALABLE, EL MÉS MUNIC, SEMPRE... RISTU!!!
(meli, fes tu munics els marges i les lletretes de colors, plis)
DOBLE 1
DOBLE 2
atenció blogueiros/es!!
en directe dos dobles d'en Ristu!!!! però... i on és l'autèntic? aquí tothom va d'autèntic però nosaltres ja sabem qui és l'original! Ristut, pronuncia't!! Reivindica la teva persona!!!
la propera bataventura serà a barcelona! em van demanar de fer de model per dibuixar la batgirl així q, sisplau, tothom corrent a comprar-lo.
també seré la batgirl de la pròxima peli, q tindrà un rotllo ecologista pq anirà amb la batbici (això és real: la batbici existeix!).també hi haurà la batfriend, altrament coneguda per batmeli, q anirà amb la batclari (batgirl) a fer misiones i portar el bé a gotham bcncity.el malu serà ris2face (atenció joc de paraules: ristu + two face, he unit el "risTU i el TWO en 1), q voldrà q tot gotham bcncity porti rayban i sigui txungo com ell. la policia serà chrishom (mescla de CRIStina i grisom, o com s'escrigui, de csi) i els nens bons a qui caldrà salvar seran el marquete i el manolele. així doncs, aquesta entrega serà un còmic novedós i superguai, en què les nenes dominaran el món i salvaran els nens.
fa uns dies vam lamentar la pèrdua de pepe rubianes. avui lamentem la mort d'un gran mestre del teatre català, el cofundador, juntament amb maria aurèlia capmany, de l'escola d'art dramàtic adrià gual i el creador de la càtedra de teatre a la universitat. i no només això, sinó que, entre d'altres mil coses que podríem comentar del seu currículum professional, val a dir que era una gran persona: a la meli i a mi ens va regalar la trompeta i els nens.
disculpeu-me que aporti un toc d'humor, però això m'ha fotut.
heus ací la gran compenetració meliclaril que hi ha:
la clari fa un trunyo d'entrada teatral (la història va d'un mirall que es trenca), mentre que la meli ho complementa amb una informada i rigorosa aportació sobre vida i obra de l'autora, mercè rodoreda.
al cap d'uns dies, la meli fa coses rares amb el ctrl, l'alt, el baix, el 225 i el 522. la clari li explica (havent rebut una inestimable col·laboració prèvia, de la jove irene) com fer la ß.
avui parlarem de gastronomia i salut, que és un tema que ens interessa a tots. quan la meli i clari parlen de fix a fix perquè els surt gratis :) (ue!), una SEMPRE menja pizza i l'altra SEMPRE menja peix. a veure qui ho endevina!
"No pretendamos que las cosas cambien si siempre hacemos lo mismo. La crisis es la mejor bendición que puede sucederle a personas y países, porque la crisis trae progreso.
La creatividad nace de la angustia como el día nace de la noche. Es en la crisis donde nace la inventiva, los descubrmientos y las grandes estrategias. Quien supera la crisis se supera a sí mismo sin quedar "superado". Quien atribuye a la crisis sus fracasos y penurias, violenta su propio talento y respeta más a los problemas que a las souciones.
La verdadera crisis es la crisis de la incompetencia.
El problema de las personas y los países es la pereza para encontrar las salidas y soluciones. Sin crisis no hay desafíos, sin desafíos la vida es una rutina, una lenta aognía. Sin crisis no hay méritos. Es en la crisis donde aflora lo mejor de cada uno, porque sin crisis todo viento es caricia.
Hablar de crisis es promoverla, y callar en la crisis es exaltar el conformismo.
En vez de esto, trabajemos duro. Acabemos de una vez con la única crisis amenazadora: la tragedia de no querer luchar por superarla."
