5 de gener del 2010

A DORMIR AVIAT

Des del som de doctorat us desitgem una gran nit de reis i un meravellós dia de Ses Majestats que us portin tot el què els hi heu demanat!
Fèlix, aquest any.. ni carbó cabró!!!!


2 de gener del 2010

BON ANY

El Som de Doctorat desitja a tota la colla blogaire un bon any 10!!


Aquests són els nostres 10 desitjos:


1. fer més festes blogueires
2. equip M&M's guanyar alguna partida al trivial
3. un brownie claril amb cara i ulls
4. més participació blogueira
5. menys explotació al taller clandestí
6. menys enfadus ristils
7. menys púrria al tren de tornada de matarón

8. aconseguir nous blocaires i adhesions

9. .................... (espai pq comenteu valtrus els valtrus desitjos).

10. conèixer en winnie the pooooooooooo!

25 de desembre del 2009

17 de desembre del 2009

crònica d'una festa infantil


12 de juny, 17 h, a cal m&m's, al comtat de matarón...

arriben els convidats i convidades (els puntuals, és clar, ehem...) morts de gana i, no amb un pa sota el braç, sinó amb pastissos sota el braç!

neules, plantes de nadal, pastís de xoco i coco i un brownie excel·lent s'uneixen al pastís de reis mags i de formatge d'estel fugaç i volador que m&m's tenen al seu marbre, juntament amb el pa amb nocillaaaaaaaaaaa!!!!!!!!!!!!!!!!

després d'acreditar-nos tots i totes adequadament, "m" marquete ens fa una visita guiada pel pis. els convidats i convidades fan fotos imaginàries del pis i "m" meli es fa passar, també, per una turista més (però jo et vaig identificar! tu allò ja ho coneixies, oi...?!?!).

l'única convidada que portava el salat va arribar un segon més tard. la resta de convidats i convidades frisaven per la seva arribada, sobretot m&m's, perquè estàvem a punt de menjar-nos la seva taula ;)

i, finalment, els equips! llimu+m&m's, crisitaina+manolé (des d'aquí, els meus millors desitjos per a la teva recuperació, manolé) i ristu+clari encapçalen aquesta partida tan emocionant, tan equitativa, tan disputada... vam aprendre que killy va de pontevedra a japón passant per àustria i que concha velasco i isabel II gairebé es coneixen ;)

una tarda, sens dubte, d'allò més agradable i acollidora... gràcies, amfitrió, amfitriona, m&m's!

15 de desembre del 2009

25 de novembre del 2009

FESTA INFANTIL, UN ANY MÉS TARD




AVÍS a tota la colla blogueira que el desembre tindrà lloc la bentrobada festa infantil un any més tard.

Aprofiteu per proposar dates, la proposta de M&M és: dissabte 12 de desembre

Si no hi són totes les vostres presències i persones, la festa infantil un any més tard... no podrà tenir encontre...  el repte és aconseguir la presència condicional dels amants de vilafrankins!





22 de novembre del 2009

té vergonya en fèlix?

30 minuts (TV3, 21.55 h) tracta aquesta nit el cas del Palau de la Música, quatre mesos després de l'inici de l'escàndol. Un equip del programa, a través de testimonis, ha reconstruït la doble vida de Fèlix Millet i ha intentat respondre la pregunta del milió: com és possible que Millet enganyés tanta gent durant tant de temps?

NO US HO PERDEU! EL SOM DE DOCTORAT, SEMPRE DESTRIPANT L'ACTUALITAT! EN CONTRA DE TOTS ELS CORRUPTES QUE ENS ROBEN ELS DINERS.

17 de novembre del 2009

maillolito el chocolatero

HOLA A TOTS BLOGUEROS I BLOGUERES
AVUI ES EL GRAN DIA DEL BALL 
MAILLOLITO EL CHOCOLATERO!!!




La monitora encriptada ens farà la visita i el ball típic del Maillotilo el Chocolatero, dps amb tots els animals dissecats farem cap a la xocolata desfeta pallaresera (de Pallaresa, o onta volgueu!)

Per a més informació: tots a les 18h a can pedrot de gràcia, pis principal porta principal, sa cantonada.

saludus

15 de novembre del 2009

Dime con quién vas y te diré hasta dónde llegarás

En su impactante libro Mal de alturas, el alpinista y escritor Jon Krakauer explica la importancia de elegir bien a los compañeros de cuerda antes de una ascensión, ya que el temor o irresponsabilidad de uno de ellos puede arrastrar al resto hacia el abismo.

Algo parecido sucede con los acompañantes que nos procuramos para la gran aventura de la vida. No podemos elegir a nuestra familia, pero sí a los miembros de una expedición personal que estará llena de sorpresas y riesgos. Más allá del propio talento y ambición, nuestro éxito o fracaso dependerá en buena parte de las personas a las que nos atemos.

Reformulando el dicho popular “Dime con quién vas y te diré quién eres”, se puede afirmar: “Dime con quién vas y te diré hasta dónde llegarás”, ya que nuestro círculo de amistades y colaboradores puede impulsar nuestros proyectos de vida o bien suponer un freno. Así como los amigos empáticos y entusiastas nos pueden salvar de un naufragio personal, rodeados de personas tóxicas bloquea nuestra energía creativa y nos contagia su mismo estado de ánimo negativo.


LOS VAMPIROS ENERGÉTICOS


Todo el mundo sabe que existen, pero no siempre les concedemos la importancia que tienen en nuestro pulso emocional.

Este tipo de vampiros no pueblan la noche, sino las mañanas grises de la oficina, o los domingos por la tarde. No chupan nuestra sangre, pero sí las ilusiones que se encargan hábilmente de desactivar. Y ni siquiera son conscientes de ello, ya que creen sinceramente que nos están ayudando.

Podemos definir al vampiro energético como aquella persona en la que dominan los estados mentales negativos, a los que, sin darse cuenta, trata de arrastrar a los demás. Algunas pistas para desenmascararlos:

a) Son personas muy solícitas y de entrada extremadamente amables. Ante cualquier adversidad, serán los primeros en llamar para interesarse por nuestros problemas, aunque luego es raro que los escuchen.

b) A la primera ocasión exponen su drama personal, que monopolizará la conversación durante el contacto.

c) Si les contamos cualquier proyecto ilusionante, expondrán argumentos para que no lo llevemos a cabo, ya que el vampiro energético se compara constantemente con los demás y no quiere que su víctima le aventaje en ningún ámbito.

d) Tienden a censurar y culpar a personas de su entorno inmediato, actitud que muy probablemente tienen con nosotros mismos cuando frecuentan otras compañías.

e) Aunque no contactemos nunca con ellos, no se darán por aludidos e insistirán en fijar nuevas citas, ya que se mueven en un círculo social reducido.

f) El signo más universal de que hemos estado con un vampiro energético:
Un vez concluido el contacto, nos sentimos enormemente fatigados y con el ánimo bajo.


CUANDO LA AMISTAD ES LA GUERRA...

En su novela Antichrista –con excelente traducció de Sergí Pàmies- Amelie Nothomb retrata un tipo de relación desigual y destructiva que suele abundar en la adolescencia, cuando necesitamos mitos cercanos en los que inspirarnos.

Narra la historia de Blanche, una solitaria y tímida estudiante de filosofía que es “adoptada” por la deslumbrante Christa, que despliega a su paso poderosas armas de seducción. La ventaja de esta segunda sobre la primera hará que Blanche sea víctima de todo tipo de abusos y humillaciones por parte de ella hasta que finalmente decide rebelarse. Entonces, lo que había sido prácticamente una relación amorosa se convierte en una guerra terrorífica entre ambas.

A un nivel más sutil, según James Redfield, en todas las amistades insanas hay una guerra encubierta por apoderarse de la energía del otro. El autor del best seller Las nueve revelaciones hace una clasificación en cuatro tipos de personalidad, cada una con su estrategia:

1. El intimidador. Nos hace sentir inseguros o incómodos ante su presencia. Dice y hace cosas que indican que en cualquier momento puede sucumbir a un ataque de rabia o de violencia. De este modo capta nuestra atención y nos atrae –por miedo- hacia su punto de vista.

          Antídoto: Ante este perfil, la única salida es eludir el contacto, ya que a corto o medio plazo, se convertirá en una relación destructiva.

2. El interrogador. Se vale de la crítica para socavar nustra autoestima. Manipulador nato, trata de obtener el máximo de información para hallar una brecha por la que hacernos sentir inseguros. Censura nuestro modo de trabajar o de vivir en pareja para demostrar jerarquía sobre nosotros.

          Antídoto: Una forma de neutralizarlo es explicarle claramente que nos hiere su actitud, con lo que su estrategia subterránea quedará al descubierto. Entonces surgirá la oportunidad de un auténtico diálogo.

3. El distante. En una fiesta, se apartará del grupo para hacerse notar, pudiendo adoptar un aire melancólico o malhumorado. Su estrategia es hacer que nos acerquemos para capturar nuestra atención, a menudo jugando con el sentimiento de culpa, ya que nos hace temer que hemos cometido alguna indelicadeza o hemos sido injustos con él.

          Antídoto: No debemos ceder a su juego. Si no expresa claramente lo que le pasa, lo mejor es dejarlo de lado. Sólo así lograremos arrancarlo de sus posiciones y que se comporte con normalidad.

4. El “pobre de mi”. Su estrategia es el victimismo. Como no tiene fuerza suficiente para competir directamente por la atención, trata de ganar nuestra simpatía a través de lamentos y manipulaciones. De ese modo se sitúa en el centro y nos arrastra hacia su tragedia.

          Antídoto: Podemos romper su discurso introduciendo nuevos temas de conversación donde no sea el centro del drama. El humor también es un arma efectiva para desactivar su estrategia.


LA COMPASIÓN BIEN ENTENDIDA...

Si me preguntan por qué lo quería, no podría decir más que esto: porque él era él, porque yo era yo y porque él y yo éramos nosotros.
(Montaigne)

Hasta aquí hemos hablado de los malos “compañeros de cuerda”, aquellos que os roban energía en lugar de ser una inspiración para nuestro día a día.

En el polo opuesto de las relaciones tóxicas tenemos las amistades que se sustentan en la admiración mutua, la igualdad y la complicidad. También en la compasión tal como es entendida en el budismo: la capacidad de ponernos al servicio de los demás para infundir ánimo en tiempos de dificultad. La siguiente historia anónima ilustra muy bien esta actitud:

Dos hombres, ambos muy enfermos, ocupaban la misma habitación de un hospital. A uno se le permitía sentarse en su cama cada tarde, durante una hora, para ayudarle a drenar el líquido de sus pulmones. Su cama daba a la única ventana de la habitación. El otro hombre tenía que estar todo el tiempo boca arriba.

Los dos charlaban durante horas. Hablaban de sus esposas y sus familias, de sus hogares, del trabajo de estancia en el servicio militar, de los lugares donde habían estado de vacaciones. Y cada tarde, cuando el hombre de la cama junto a la ventana podía sentarse, pasaba tiempo describiendo a su vecino todas las cosas que podía ver desde ella.

El hombre de la otra cama deseaba ardientemente que llegaran esas horas en que su mundo se ensanchaba y cobraba vida con noticias del mundo exterior. Por su compañero sabía que la ventana daba a un parque con un precioso lago. Patos y cisnes jugaban en el agua, mientras los niños echaban a volar sus cometas. Los jóvenes enamorados paseaban de la mano entre flores de todos los colores. Grandes árboles adornaban el paisaje, y se podía ver en la distancia el bello perfil de la ciudad.

Mientras el hombre describía todo esto con exquisito detalle, el del otro lado de la habitación cerrada los ojos e imaginaba la idílica escena. Una tarde calurosa, el hombre de la ventana describió un desfile que estaba pasando. Aunque el otro no podía oír a la banda, podía verlo, con los ojos de su mente, exactamente como lo describía su compañero.

Pasaron días y semanas. Una mañana la enfermera de día entró con el agua para bañarles y encontró el cuerpo sin vida del hombre de la ventana, que había muerto plácidamente mientras dormía. Apesadumbrada, llamó a los ayudantes del hospital para que se llevaran el cuerpo.

Cuando lo consideró apropiado, el otro enfermo pidió ser trasladado a la cama al lado de la ventana. La enfermera lo cambió encantada y, tras asegurarse de que estaba cómodo, salió de la habitación. Lentamente, y con dificultad, el hombre se irguió sobre el codo, para lanzar su primera mirada al mundo exterior; por fin tendría la alegría de verlo por él mismo. Se esforzó para girarse despacio y mirar por la ventana al lado de la cama… y se encontró con una pared blanca.

El hombre preguntó a la enfermera por qué su compañero muerto le había descrito cosas tan maravillosas a través de aquella ventana. La enfermera le reveló que el hombre era ciego y que no habría podido ver ni la pared y concluyó: “Quizá sólo quería animarle a usted”.

Esta historia conmovedora demuestra que no hay mayor felicidad que hacer felices a los demás, sea cual sea nuestra situación. Como reza un viejo dicho: el dolor compartido es la mitad de pena, pero la felicidad, cuando se comparte, es doble.



Francesc Miralles

28 d’octubre del 2009

t5? no, gràcies!


La cadena comparteix les exigències d'aquest grup d'intel·lectuals, entre els quals es troben Mario Vargas Llosa, Fernando Savater o Álvaro Pombo, que demanen al parlament espanyol que elabori una normativa per a fixar que el castellà sigui la llengua oficial de tot el territori i l'única 'que pugui ser utilitzada pels seus ciutadans'. Telecinco és la primera televisió que s'ha adherit a aquest manifest. A més, Telecinco ha dit en l'informatiu del migdia, que posa a la disposició del col·lectiu que duu aquesta iniciativa, el seu canal de televisió per a donar suport a aquest projecte.

Si ells s'adhereixen al manifest, nosaltres apaguem Telecinco. Junts podem!

23 d’octubre del 2009

el conte de millet, el burgeset


Hi havia una vegada, un individu anomenat Fèlix Millet i Tusell, que va néixer a Barcelona el 1935. Era descendent de Lluís Millet, fundador de l'Orfeó Català, i probablement per això la vida, o la música, l'ha acariciat des de ben aviat, com per exemple, el mateix Orfeó Català, ja que des de 1978 n'ha estat el president.

Amb la finalitat de donar un nou rumb al Palau de la Música Catalana (és a dir, renovar-lo de dalt a baix), impulsa la creació del Consorci Palau de la Música Catalana (1983), del qual l'Ajuntament de Barcelona, la Generalitat de Catalunya i el Ministerio de Cultura formen part, i Millet n'és nomenat president del comitè executiu, amb poders totals per dur-ne la gestió (gran cagada!).

Amb set anys de reformes, a Millet li han plogut els ajuts públics com el diluvi que ha fet aquests dos darrers dies. Imagineu-vos que cada gota que ha caigut, fos un bitllet de 500 €!
Com que no en tenia prou, el 1990 va crear la Fundació Orfeó Català - Palau de la Música Catalana, i el tio va començar a implicar-hi empreses catalanes (com a patrocinadores, és clar, què us pensaveu?). Amb aquests dinerets, com que encara no en tenia prou, volia fer un pàrquing a Sant Pere Més Alt (ben a prop del Palau) i un hotel de luxe! és clar, ell sempre preocupat per la música...!

Està estretament vinculat a CiU, així com també a la Fundació del Barça i al Liceu i apareix, ni més ni menys, que en una trentena de societats (Bankpyme, Agrupació Mútua, etc.)!

Ara resulta que l'home ha utilitzat uns dinerets que no eren seus en benefici propi. Però això no és nou, no! El 1984 (carai, que n'érem, de petits!) va ser arrestat durant dos mesos per un delicte de falsedat en un cas de frau de Renta Catalana! Caraaaaaaammmm...!!!! Quina sorpreeeeeeesa!!! Aleshores li haurien d'haver prohibit posar la mà en un compte que no fos el seu propi.

Amb tot això, ara resulta que l'avi Millet n'ha tornat a fer de les seves. Arran d'una investigació de la fiscalia de Barcelona, que sospitaven que hi havia hagut un desviament sospitós de moooooolts diners de l'Orfeó Català, el burgeset es va veure amb l'aigua al coll i va dir "ui, confesso, he utilitzat 3,3 milions d'euros (ei, d'euros, no de pessetes, eh? això serien 550 milions de pessetes, és clar que a mi, se me'n fot 500 que 200, perquè xifres tan altes ja no les entenc) per reformar-me les meves propietats, per convidar la meva pobra família a viatjar a les Maldives, a Dubai, etc." Tot això, sense comptar que va pagar unes comissions sospitoses i pagava en negre (a sobre!).


Bé, no cal dir que l'altre dia va prendre declaració i el van deixar lliure, per ara. Jo crec que seguirà lliure o li caurà una pena ridícula. Hi ha massa dinerets, aquí: partits polítics, empreses, contactes... revolució, hòstia! la classe treballadora està perdent la feina, hi ha persones més que vàlides i competents que no en troben, n'hi ha d'altres que en tenen però amb un contracte precari, amb sort, ja que moltes treballen en l'economia submergida (en negre, això ja li mola, a millet el burgeset, no?).

I aquest desgraciat sortirà impune. Doncs saps què et dic? Que visca Catalunya i BON COP DE FALÇ! Com a mínim, sisplau, que deixin de referir-se a ell com a senyor Millet. De senyor no en té res. Millet el burgeset. Vés a cagar!

7 d’octubre del 2009

RUGERET

Fa unes setmanes va arribar al món un infant, un nen preciós...La Clari, és la padrina i tieta ideal, el veu molt sovint i lagafa en braços i ell... n'està de beeeee!!
Estar amb ell és sinònim d'oblidar els problemes i preocupacions, el veus dormir, dormir i quiet i quiet... bé, fins al moment no havia après a fer gaire cosa més...
La Meli tenia tantes tantes ganes de conèixer-lo que la Clari la hi va dur. Va ser una tarda fabulosa, amb la millor companyia del món, així doncs, abans d'acabar aquesta entrada només dir:


BENVINGUT PETIT!!!!


FELICITATS, CLARIT!!!!


Encara que valtrus no ho podeu veure, part d'aquesta entrada està feta amb codi html, la Meli ja va practicant els seus nous coneixements...!!

30 de setembre del 2009

reivindicació



des d'aquí reivindico la meva nova professió: concursant professional!

primera parada... PASSWORD!!!

23 de setembre del 2009

PUL-PI-TO

Blogueirus i blogueires,

demà dia 24 de setembre, santa mercè i aniversari marieta taneta... FEM PULPITO!!!

la trobada de germanor tindrà lloc a les 15 hores davant la porta de can Pulpito, l'Edu encara no ha confirmat sistència. De moment doncs, serem 6 comensalots!

reconfirmeu assitència si vos plau (més que res que l'entrada pugui tenir algun comentari..).

Molts pops a tots!

16 de setembre del 2009

Autopopaganda NOVA WEB!

Tant de gust a tutti, Meli fa una autopopaganda de sa seua web personal, allà hi trobareu les coses sèries que ha fet la Meli, entendreu doncs que no hi ha cap link a la blogsfera, doncs això ja són paraules majors, segons qui no ho entendria i podria ferir algunes sensibilitatis!! A navegar que he d'aconseguir la primera posició als buscadors!!!



6 de setembre del 2009

encarem el nou curs escolar


al setembre acaben les vacances i comença el col·l·l·l·l·l·le, una altra vegada. i, com que comença el col·l·l·l·l·l·le, també comencen les activitats extraescolars.
pels millors temps del col·l·l·l·l·l·le, poso aquesta cançó del gran mestre de la canço infantil, xesco boix. jo li'n deia "txesco bois" perquè encara no sabia que el so "ix" es pronunciava "schh". Aquí va la meva cançó preferida :)


total, que això del xesco era un parèntesti. us volia parlar de les activitats extraescolars. enguany, la clari vol fer moltes coses, però no podrà fer-les totes. així que intentarà quedar-se amb: kartoffeln, teatre i/o... claqué!!! seré la mestra del claquerisme. ara pensareu que la clarins està loquins però no, no! és que vaig veure camut band i és super guai! i ara vull fer claqué. meli, para de riure!!! ara pico de peus, com si ballés claqué! tacatacatacatac! tacatac! tacatacatacatac! :)
quines són les vostres activitats extraescolars d'enguany?!?!

31 d’agost del 2009

visita ristil a berlín


oh, hallo, hallo!
en ristu va anar a berlín i es va trobar amb la clarins per prendre un geladet (que la clarins no va prendre).
després va conèixer la batbici berlinesa que destrossava el cul de la clarins i li feia tenir accidents.
i... vam immortalitzar el moment, és clar!

31 de juliol del 2009

28 de juliol del 2009

CLARICITAAAAAAAAAAATS!!!! 28!!!!!!!

CLARICITATS!!

Un calorós 27 de juliol de 1981, Clarins va arribar en aquest sant món.
Al cap de 28 anys, Melins, era fora i aïllada de qualsevol dispositiu de connexió a la xarxa.

Al cap de 28 anys i un dia, Meli, amb tot l'amor del món, va destinar uns minuts a fer una Clarifelicitació com cal.

Va obrir els apunts, va rellegir els exercicis i va aconseguir el seu propòsit: la Mega Clarins fitant per la finestra, m'han dit que és amiga del MegaMolina...

Claris, moltes claricitats bonica!!!
Cada any que fas ets més

Competent
Lleial
Amiga
Ristuniana
Intel·ligent
Ninita
Simpàtica...

però encara se't descuanjaringuen els muntatges de les entrades blogueres!!! mencantaaaa
10 felicitats!! saps pq el número 10??? avera si ho endevines!!!!!!!!

I per la blogsfera: a clarifelicitarla!!!!!!!!

24 de juliol del 2009

Més radio

Benvolguts/des,

Avui la Meli ha fet uns banys a les termes de Mon Picornell del Camp.
La Meli, que no és sòcia de la gran esmentada institució, ha estat la nena escollida atzarosament per un piriodista de la Com Ràdio per respondre unes breus preguntes. El programa era El dia a la Com i abordaven el tema de les olimpiades donat que feia 14 anys de sonat esdeveniment.

La Meli, com un cigró en una olla, surant dins l'aigua ha contestat molt bé a les preguntes:
- Sabies que en aquesta piscina on ara t'estas banyant s'hi van guanyar medalles d'or?
- No.

- Quin record tens de les olimpiades?
- Cerimonia inaugural

La Meli ha elaborat amb ric llenguatge les seves respostes i invencions vàries... sobretot perquè ha colat com a sòcia!

La Meli fa la competència a en Ristu!! Qui serà el següent? Clari a Clarilunya Ràdio? Manolé a la Copé?...

Audio, el minut 7.47!