el señor cuesta de la meva comunitat ha autoritzat (millor dit, gestionat) el canvi de les bateries dels comptadors de l'aigua. molt bé. però això comporta, mecatxislamar, que ens tallin l'aigua, des d'avui a les 9 h fins demà a les 18 h, salvo imprevistos. us podeu imaginar que una servidora ha escrit esperemos que no los haya, al paperet informatiu, amb una fletxa que surt del salvo imprevistos.
ahir vam omplir la banyera d'aigua. no fins dalt de tot, perquè la pobra té un forat (és una dada). aques
ta aigua serveix per a tot: per agafar-la amb galledes quan anem al wc, per agafar-la amb galledes (amb una galleda diferent) per portar-la a la cuina i, amb un pot, posar l'aigua sobre els plats bruts perquè no quedi tot el menjar enganxat, per agafar-la amb un pot i esbandir la cafetera i poder fer cafè (la minicafetera individual, l'altra és massa gran), també servirà, demà, per rentar-me el cap. penso posar el cap dins la banyera, i sé que la meva mare s'enfadarà quan vegi que he deixat l'aigua plena de xampú. però és clar! què més dóna! per tirar-la al vàter o per posar-la en un plat amb menjar enganxat! millor, així s'anirà netejant, amb el xampú, i també podrem estalviar la imitació de fairy que utilitzem.per rentar-nos les mans, la meva mare ha omplert la pica quan encara teníem aigua i hi ha posat sabó, així ens rentem les mans (reutilitzant aquesta aigua, que és neta perquè té sabó). que pensareu que vaia pijería, doncs no, perquè quan menges i se't queden les mans pringades, necessites aigua. ara m'he rentat les dents i, això sí, ho he fet amb aigua de la garrafa, perquè agafar la de la banyera que fa setmanes que no toquem (perquè té un forat, recordeu?) que és la que va als plats bruts, la que va al vàter i la que servirà demà per rentar-me el cap... m'ha semblat poc higiènic.
tot això, té un agravant, segons la llei de clarimurphy: si et quedes sense aigua, hauràs de passar més hores a casa que de costum. doncs sí, perquè avui a la tarda no he anat a treballar perquè havia d'anar al metge. catxislamar! menys mal que no esmorzo torrades amb melmelada perquè ja sabríeu per quin costat cauria la torrada...
això sí, tot això m'ha ensenyat que es pot viure estalviant molta aigua! no al transvassament! (ara la meli cridaria amb mi a duo, oi?)
12 comentaris:
ah, una altra dada:
tema dutxa. he anat a sopar a casa l'àvia per poder-me dutxar avui al vespre (gràcies, àvia!). jo allà encara tinc els meus estris de quan estava amb ella: sabatilles, sabó, xampú, desodorant, pasta de dents, raspall de dents, pinta, esponja, etc. així doncs, he recuperat tot això i he anat a dutxar-me.
llei de clarimurphy: no tenia xampú! i la meva àvia tampoc :( és per això que demà posaré el cap a la banyera però no he parlat de la dutxa en si. encara faig olor a sabó, mmmmmm!!!!!!!
recordeu: els petits canvis, són poderosos!
i a l'estiu crec que és més difícil... perquè les ganes de dutxa són constants...
clarit, ets una superheroina
gràcies, nurit, però sóc una super pringada, que no és el mateix :S
per fi, ha tornat l'aigua!
gràcies
visca clari
visca aigua!
ens has donat bones lliçons per no malgastar-la!
i... si, jo també cridaria amb tu:
NO AL TRANVASSAMENT!
UE!
visca meli
gràcies meli
visca meli
gràcies meli
(sabia que afegiries el "ue", t'adoro!)
gràcies amor, jo també t'estimo.
Ui!!!! Quin tuf a l'ambient!!!!! A amor (clarimeril: que sembla el nom d'un medicament), a xampú, a.....
Veig que l'aigua ja ha tornat a casa teva. Felicitats!!!! Com que el meu ordinador està malaltó no he pogut escriure abans (ara ho faig des de la fenya).
Jo li he explicat a la Melisenda, la meva experiència sense aigua i sense vàter de fa 6 estius enrere. A casa, ens vam renovar la cuina i el bany. Cuinàvem amb un càmping-gas al menjador de casa. Rentàvem els platets en una galledeta i una aixeta provisional que ens van fer els simpàtics paletes. Ens dutxàvem a casa de la veïna (gràcies Conxi, tot i que no ho llegiràs). Però el pitjor de tot, va ser quan ens van deixar des de les 18h fins a les 8h de l'endemà sense vàter, perquè havien posat les rajoles al terra i no podíem trepitjar-les. O sigui, anar a fer pipi i coses més grosses a casa de la Conxi.
gràcies meli
gràcies ristu
gràcies conxi
jo també poso UUUUEEEE ha tornat l'aigua ca la clarit
ue! gràcies, nurit!
ara has d'acompanyar el ue a un no al transvassament.
no al transvassament: ue! ;)
moltes gràcies!
ooooooootra
ooooooootra
ooooooootra entrada al blog!
UE!
Mamma mia no mata, era en castellà i cridaven molt.
vale!
ara et toca a tu, no? jo n'estic preparant una pel meu, ara... :S
sí, ja m'havien dit que era en castellà. però nosaltres el vam sentir des de fora!
des d'aquí faig una crida a la llibertat: ue!
Publica un comentari a l'entrada