Fi de la setmana laboral, arribem a divendres. Avui, ja últim dia no puc acabar el compte enrera sense parlar de les meves companyes, les Pedretes.Amb elles he rigut, he plorat (del riure), he fet visites, he fet broma, he esmorzat, he berenat, m'he aburrit, he cantat, he ballat, he fet el burro, he viscut mil anècdotes, he fet visites familiars diumenge a la tarda, he fet broma, he passat nervis, he fet fotos, he pres la fresca al balcó, he fet de taneta, he fet picapica, he fet reunions, he fet formacions, he conegut en Sergi, l'Eva, en Damien Rice, en Xoc... he menjat nutella, he descobert el turró suchard, he fet nadales i power points...
I què més es pot esperar d'un equip com aquest? Qui no desitjaria viure així en el seu lloc de treball? És doncs una sort haver pogut compartir tots aquests moments durant aquest temps. Ara però, arriben aires nous i això també està bé. L'Anna promet i la Cristina és una veterana en el tema.
Maria i Montse: cuideu-vos l'una a l'altra, no us baralleu mai. Ara teniu una criatura i el dijous en ve una altra. Pugeu bé aquesta canalla per aconseguir com a mínim la meitat de la sintonia que hem aconseguit amb l'antic equip. Feu cas a la Maridolors i no m'oblideu: a partir d'ara deixem de ser companyes de feina per ser amigues! Voleu ser les meves migues? Us estimo pedretes!
3 comentaris:
Tu saps que la Maria i jo et trobarem mooooooolt a faltar! Ho saps, oi? Ens mirarem amb aquells ullets de tanetes i ens direm: "I l'Eli?"
I recordarem totes les coses que hem fet juntes: menjar donuts, nutella, palitos, magdalenes borratxes de rom, xocolata, truita d'espinacs, llenties, xiclets, bombons de la Farggi i de la copisteria, ensaïmades de xocolata, .....
I pensarem en les tonteries que hem fet: cobi, està tancaaaaaaaaaaaaaat, palla, riu, alça, señorita ejcal·lata, animal dissecat, el ball del Passeig de Gràcia, les fotos de mans, ....
I no oblidarem la gent que hem conegut: en Xoc, en Jordi, el tenor, la Clementina, l'Alejandro Moreno Martín, el David (el seu amic), la "chati",.....
Veure aquesta entrada m'ha fet saltar les llàgrimes, perquè sé que dilluns quan arribi a La Pedrera, ja no et veuré asseguda a l'ordinador, i no em saludaràs amb un "Eeeeeeeeeehhhhh....".
Però no passa res, perquè a partir d'ara ja no seràs la meva companya de feina, sinó LA MEVA MIGAAAAAAA!!!!!!! (Vols????)
Saps que no et lliuraràs de mi tan fàcilment........
Molts petons (una mica saladets per les llàgrimes) i molta sort a la nova feina!!!! Tenen sort d'haver-te trobat els d'aquesta empresa.
Un gran SNIF!!!!!!!!!!
No us conec però a mi també em fa pena... sort en lo nou... què és?
Gràcies Michoud! Esperava la teva participació! Gràcies!
No era la meva intenció fer pena... ho vaig escriure amb tot l'amor del món! Faré una entrada explicant les meves novetats professionals.
Gràcies!
Publica un comentari a l'entrada