L'art de tocar els punts febles amb bon humor

Què dius!

Ahir les nens van anar al teiatru.
El musical Què fou el seu objectiu.

Música estrident, salts, balls, una combinació ideal per un musical catalanet d'actorets jovenets amb un públic digne d'institut.

Massa fum, ambient carregat i bastanta xuleria. Els actorets van entrar al camerino per una porta que es veia des de platea i feien xivarri i tossien expressament perquè el públic girés la cara i els pogués veure i pensés: "a mira mira, els actorets ja són aqui, els actorets han arribat".

Un argument fàcil i previsible però amb bones dosis del típic musical, unes 20 cançons i algunes bones veus van fer de Què un molt bon entreteniment, malgrat l'opinió d'una de les nenes completament contraria. Una barreja de Rent, West Side Story, Hair, Grease... el xulo (i guapo) i la guapa que acaben junts, el còmic, el xungo i la depressiva... en fi, si podem empassar-nos un musical, que sigui aquest!

PUL-PI-TO

benvolguts i benvolgudes pulpiteiros,
aqui va una nova entrada, abans d'acabar el gener, per anar fent boca de cara a la nostra cita pulpitera, malgrat que els amants de vilafranca del pulpi no podran ésser-hi.
mercès pels tràmits.

Fidels Blocaires

Benvolguts/des blocaires/es:

El motiu d'aquesta entrada és en primer lloc, el nostre agraïment a:

la vostra fidelitat
la vostra gràcia
la vostra participació contsant
els vostres comentaris
els vostres punts de vista
les vostres propostes

i un llarg etcètera d'aspectes.

Per això avui s'afegeix un nou gadget a Comença la Funció que mica en mica va creixent gràcies a la vostra constància.

Es tracta de l'enllaç "Fidels Blocaires", aquí si us ve de gust, de forma encriptada o oberta podreu afegir-vos a la llista de seguidors d'aquest blog.

Rebeu, per endavant, una afectuosa abraçada.

Clari&Meli
Coautores i coproductores de Comença la Funció!
http://somdedoctorat.blogspot.com

crida a la participació

qui s'hi apunta?

Servei Municipal de Cartes Telemàtiques als Reis Mags

Blogsferus i blogsferes
Ja arriben els reis mags

Aquest pregó no té gralla de fons
però si que en el fons us vol anunciar
que tots aquells blogsferus/es
podeu fer la vostra carta telemàtica blocaire!

jo la faré en breu...

Amunt i crits!

4

SALUT I FORÇA PER L'ANY 9

El 9 és un nombre natural que segueix al vuit i va abans del deu. En numeració romana s'escriu IX. El prefix que el designa és enne- o ennea-. És el quadrat del tres.

Ocurrències del 9:

• És el nombre atòmic del fluor.
• És el símbol de la veritat per als hebreus (perquè és tres vegades tres).
• Són 9 les muses gregues.
• En llatí l'hora nona (novena) era l'hora de la migdiada, d'on ve l'expressió "fer nones".
• El novembre era el 9è mes del calendari romà, ara és el setembre
• El curs escolar dura nou mesos a Espanya
• Una composició musical per a 9 instruments és un nonet.
• La novena simfonia és l'última que va escriure Beethoven i es va convertir en un número supersticiós de simfonies.
• L'Ennèada són 9 déus de la mitologia egípcia. Un d'ells, Ra, es podia transformar en qualsevol dels altres, i també en gat. D'aquí que el gat té 9 vides.
• Nou mesos dura l'embaràs humà
• Anys històrics: 9 aC, 9 dC.

Font: Wikipèdia

dia d

innocent!

per a emili

amb relació a un post de la michoud (i, sobretot, als seus comentaris), he de fer públic d'una vegada per totes que la michoud em va mentir vilment. em va dir, assessorant-me per fer les visites a la fjm, que el nét de miró tenia la síndrome de down. per aquest motiu, quan miró va dedicar el quadre que hi ha a l'esquerra (si els marges surten bé) al seu nét, emili, va fer un nét una mica raro.

jo m'ho vaig creure (innocent...) i al cap d'uns mesos, el famós emili va venir a la miró. jo li vaig dir a la noemí (és a dir, la meva coordinadora), "aquest és l'emili, el que té síndrome de down? no ho sembla". la noemí encara deu riure ara (de mi, és clar).

la michoud està convençuda que això no és cert i intenta inculpar la noe d'aquest fet (cruel!) però no se'n sortirà. si d'aquí 30 anys et trobo, compta que també t'ho recordaré! ;-P

melim clarton

Celebracions

Celebrem que la Clari ha trobat definitivament pis Celebrem-ho.
Celebrem que en Marquete i la Meli ja ha fet berenaret al piset
Celebrem-ho.

Celebrem que repetirem festa, però aquesta vegada vip
Celebrem-ho.
Celebrem que tenim en marxa els preparatius de la festa infantil
Celebrem-ho.

Ristulló

Ahir vaig anar a veure uns Pastorets de teatre amateur. Va estar bé, però el millor va ser, sens dubte, el Rovelló (germà d'en Lluquet). Era clavat a en Ristu! Era tan mono!

En Ristu original, de Rovelló, seria més o menys així.

Visca en Ristu!

declar

(meliclari edicions copyright)

La Clara que vull,

que la Meli la vegi

i uns sex-symbols amb fruit

que me la festegin ;)

Que un astronauta,

lluent de somriures,

d'un cosmos immutable

li doni tots es mecanismes.

Per si em cal repòs

que la Crisitaina hi vingui,

que em porti el sol

per fer caure credibilitats i bicis.

Que al temps de s'estiu

la de la barceloneta,

que sempre somriu,

em munti una gresca.

Oiré la cançó

del Ristu i les ray-ban;

amb tots es motors

i els músics que neden.

Que el Marquete s'hi atansi

i cusi la màquina,

el Manolele que canti

una cançó fantàstica.

És que ses coses no són fàcils per ningú

dins aquest iglú.

(Astronauta Joan Clarat- Pa(2)sec)

la casa que vull

La casa que vull,
que la mar la vegi
i uns arbres amb fruit
que me la festegin.

Que hi dugui un camí
lluent de rosada,
no molt lluny dels pins
que la pluja amainen.

Per si em cal repòs
que la lluna hi vingui;
i quan surti el sol
que el bon dia em digui.

Que al temps de l'estiu
níui l'oreneta
al blanc de calç ric
del porxo amb abelles.

Oint la cançó
del pagès que cava;
amb la salabror
de la marinada.

Que es guaiti ciutat
des de la finestra,
i es sentin els clams
de guerra o de festa:
per ser-hi tot prest
si arriba una gesta.

(Joan Salvat-Papasseit)

MOLTES BILICITATS

clari i meli produccions us desitgen:

BILICITATS A AMBDUES
SOUS LES NENES MAQUES PEDRERILS I EXPREDERILS!!
BILICITATS A AMBDUES
SOU LES NENES RIALLERES EXMANAQUERES!!
BILICITATS A AMBDUES
SOU LES NENES FESTETES MENJADORETES DE GUARRADETES!!
BILICITATS A AMBDUES
SOU LES NENES QUE FAN ANYETS EN EL DIA D'AVUI.

TOTS AMB NOSALTRES: BIIIIII LIIIII CIIIII TAAAAAAAAATS!!!

de clari i meli produccions

photoshop (part III)

Comença la funció!

Qui són les protas de l'espectacle?!

photoshop (part II)

resultat:

(photoshop partI)

melimercès

número 12

Finalment ha arribat el moment
uns quants dies de moviment
però poc a poc es va veient
com queda el piset definitivament

És un espai petit i acollidor
amb un elegant menjador.
A cap racó hi fa calor
i si es dóna el cas, prenem la fresca al balcó.

Els mobles estan ja quasi acabats
no ens han donat massa maldecaps
quan estiguin tots estrenats
estareu tots convidats

Pareu atenció als detalls del paviment
és mosaic hidràulic d'aquell moment
de principis del segle XX, evidentment.

CASTANYADA

Marrameu torra castanyes
a la voreta del foc
ja n'hi peta una als morros
je en teniu marrameu mort

Pica ben fort, pica ben fort
que fuuuuusta fusta pica ben fort!

Marrameu ja no s'enfila
per terrats ni per balcons
Doncs té una gateta a casa
Que cus tots els mitjons

Pica ben fort, pica ben fort
que fuuuuusta fusta pica ben fort!

Nova entrada

Hola a tothom!

Aqui una nova entrada!

Enlloc de la foto de la Rodoreda, volia adjuntar una imatge que estava fent avui al curs de disseny gràfic (on estic ara mateix), però el super blog no accepta el format. Cap problema, us penjo una imatge com a repte perquè pogueu dir què hi veieu...
Participeu!

Rodoreda, Mercè

	Recordo la sensació d'estar a casa quan, abocada a la barana del terrat, veia caure damunt de la gespa i les hortènsies les flors blaves de la xicranda. No sabré explicar-ho mai; mai no m'he sentit tan a casa com quan vivia a casa del meu avi amb els meus pares.
Mercè Rodoreda, Imatges d'infantesa

Pul-pi-to, pul-pi--to

L'Eduard Fernández es moria per pujar i seure a la nostra taula..

La Meli i la Clari es morien per picar de mans a tota hora


En Ristu es moria per fotre caixalada al pul-pi-to.

La Crisitina es moria del riure

L'Aroita es moria del costipat...

Com et trobes? (és a l'únic membre soparil pul-pi-to a qui li poso
una qüestió, indirectament demano que participi en aquesta entrada...).

propera entrada

seguint els desitjos de la meli, aquesta entrada l'actualitzo jo, malgrat que ho hagi

de fer des del paki. com que ja ha acabat el ramada, torna a estar obert. tot i que el tema dels accents no l'han solucionat.

aixi que tingui les fotos de l'ultima trobada (meli, es una indirecta perque me les enviis) fare una entrada mereixedora d'aquell gran esdeveniment (i esborrare aquest trunyo d'entrada, clar).


(paginació, estil, format i disseny a càrrec de Meli.L.G)

Adaptació als canvis

De vegades els canvis venen premeditats, buscats, anunciats o volguts. És el meu cas. En busca d'una nova feina i aqui em teniu: trucant periodistes, buscant informació sobre clients, gestió de conferències, notes i reculls de premsa... i el que em queda per fer! El meu nou lloc de treball és agradable, en sentit literal i en sentit figurat.

L'espai és molt còmode i l'ambient bo. Es nota bona relació entre els 15 que som allà. M'he sentit integrada de seguida i tinc la sensació que faci ja molt temps que sóc allà. De fet, he trobat unes quantes coincidències amb la gent d'allà. Porto només 4 dies, però l'adaptabilitat al canvi ha sigut perfecta. El què més m'ha costat de moment és dominar el Vista tan com dominava l'XP... tot un repte que em toca els nassos, però òbviament, una ha d'adaptar-s'hi!

I evidentment, en hores concretes de feina el cap em va a la Pedrera. Justament a les 9.30, hora d'entrada i a les 13.30 hora de sortida de les pedretes. "Ara ja deuen estar a l'habitació" "Ara ja deuen haver plegat"... En tinc un dolç record! També m'he adaptat a un horari que per sort és molt bo ja que em permet fer activitats extralaborals, ja us explicaré quines!

Ristumusical

(amb el permis dels drets d'imatge i d'autor de Clarins.D.R.)

tauronet petit

I un àngel desplega ses ales
i deixa el cel ple de claror,
i un pern de satèl.lit travessa paisatges
i capses de retoladors.

Jo cant es cafè i sa galleta,

quan dius tu podries ser meu,

què sexy, que dolça i que freda,

wa yeah!

Que guai! que guai!,

quins extraterrestres més originals...

Divendres: últim dia...

Fi de la setmana laboral, arribem a divendres. Avui, ja últim dia no puc acabar el compte enrera sense parlar de les meves companyes, les Pedretes.

Amb elles he rigut, he plorat (del riure), he fet visites, he fet broma, he esmorzat, he berenat, m'he aburrit, he cantat, he ballat, he fet el burro, he viscut mil anècdotes, he fet visites familiars diumenge a la tarda, he fet broma, he passat nervis, he fet fotos, he pres la fresca al balcó, he fet de taneta, he fet picapica, he fet reunions, he fet formacions, he conegut en Sergi, l'Eva, en Damien Rice, en Xoc... he menjat nutella, he descobert el turró suchard, he fet nadales i power points...

I què més es pot esperar d'un equip com aquest? Qui no desitjaria viure així en el seu lloc de treball? És doncs una sort haver pogut compartir tots aquests moments durant aquest temps. Ara però, arriben aires nous i això també està bé. L'Anna promet i la Cristina és una veterana en el tema.
Maria i Montse: cuideu-vos l'una a l'altra, no us baralleu mai. Ara teniu una criatura i el dijous en ve una altra. Pugeu bé aquesta canalla per aconseguir com a mínim la meitat de la sintonia que hem aconseguit amb l'antic equip. Feu cas a la Maridolors i no m'oblideu: a partir d'ara deixem de ser companyes de feina per ser amigues! Voleu ser les meves migues? Us estimo pedretes!

Dijous: 2 dies

Avui dedico l'entrada a les hostesses pedrerils. N'hi ha tantes que les agrupo en un mateix conjunt, però podria destacar la Chusa, Chiti, Sandra, Esther, Cristina, Judith, Inma... són totes molt maques i sempre van tant ben arreglades! Porten maquillatge i metxes al cabell. Porten uniforme amb americaneta que els hi queda molt monu. També porten sabates de taló.

Sempre, sempre fan un somriure acompanyat d'un "Bon dia" quan entro a la pedrera. Amb algunes he fet molta broma i he rigut molt, amb d'altres mai hi he parlat. Però me'n duc un molt bon record de totes elles, sobretot quan diuen: This way please, With the elevator or with the stairs? There are six floors, Have you got the ticket please? Have you visited the apartment? I sobretot, ben instructiu, i més si se'm dirigeixen a mi. Un dia em van dir: Hola buenos días, por aquí por favor i jo li dic: Buenos dies, buenos dies, anem cap allà.

Visca hostesses!

Dimecres: 3 dies

Avui dedico l'entrada a 2 personatges pedrerils dels quals no en tinc cap imatge. Les fotos que acompanyen el text són referents directes a ells.

Senyor Joan: És el porter del c/provença, li agraden els trens, es queixa dels polítics i principalment d'en Montilla. Era paleta i explica anècdotes. Ara ja no hi he parlat més, resulta que va estar de baixa i ja no ha tornat més perquè ara és de vacances. Ell vol tornar a Berga, d'on n'és fill.

Visca Senyor Joan!

Jordi: sense senyor. Ell és molt nerviós. Diria que treballa per Territori i Paisatge i sempre va amb la carretilla amunt i avall. Sovint coincidim a l'ascensor i mai, mai et deixa passar a l'hora de sortir, sempre està arrambat als timbres contant en veu alta l'ordre dels pisos: entresol, principal... I és sempre el primer en agafar-se al mànec de la porta corredissa per obrir-la. Diria que tothom li té molta estima, i ell se n'aprofita, sembla tonto però és molt intel.ligent...

Adéu Jordi.

Dimarts: 4 dies

Benvolguts, avui dedico el matí a la Maridolors. és a dir, la cap dels serveis educatius de La Pedrera (Maria Dolors). Sobretot perquè va ser ahir mateix a la tarda que es va assabentar de la meva partida, marxa, despedida, deusiaus. No s'ho esperava gens. Avui, al balcó, hem tingut una conversació.

Ella és tan patidora, tan mama (o àvia), tan responsable, vol tenir-ho sempre tot lligat, és una bonadonne, de vegades vol ajudar. Riu quan li faig la pilota i li explico les meves cosetes. Per tot això i perquè en el fons la trobaré a faltar (més que res els acudits que en feiem, dels quals ara no en parlaré...):

Visca Maridolors!

Dilluns: 5 dies

Comença la setmana.
Comença el final, és l'última setmana a La Pedrera.
Així que cada dia faré un petit homenatge a aquells records que m'enduré d'aquesta gran casa...

Jaumet: és tan simpàtic, no es queixa mai i es deixa tocar, el fem ballar el xikiliquatre i fins i tot fa de jaumet volador amb aquells vestidets de bateig. Per sort és un secret que tenim ben guardat. Per si mai el voleu anar a trobar, està dormint dins el cofre a l'aula pedrera...

Petons Jaumet!

Ukiyo-e

Aquest és el títol de l'exposició temporal que s'ha celebrat a La Pedrera, des del maig fins el setembre, demà s'acaba. La meva tasca (i la de les monis pedrerils que bé coneixeu) ha estat mostrar, explicar i endinsar al públic que així ho volia, en el món de l'estampa japonesa tot fent una visita guiada.

Uki = quelcom fugisser
Yo = món
-e = imatge

Imatges d'un món fugisser. Estampes que són delícies pels nostres ulls, detalls, colors, decoracions.. . un gust pels sentits.

Aquesta vegada me'n duc un dolç record de l'exposició, igual que em va passar amb Gargallo, ha sigut força especial. L'he disfrutat molt. Ara però, com tot, ja s'acaba i divendres va ser la meva última visita. De fet, al llarg d'aquesta setmana la Mari, la Montserrat i jo ens hem anat despedint de l'exposició. La Crisitina la va acabar també un divendres.

Una última visita amb mal de cap i molt cansada i... nerviosa perquè em va venir a veure la Clarins tota una veterana del tema. Un handicap a afegir va ser l'idioma: castellà. La Maria la feia en català abans que jo i vam fer una cloenda ben emotiva.

Com una onada del mar enfurismat de Naruto, les estampes volen i deixen molts records a tots aquells que les han gaudit.

Setembre

Qui ho havia de dir: ja tornem a ser setembre. És un mes de reemprendre les tasques, tornar a les feines, repetir la cerimònia de tornada, la reentrée... en general el setembre és un mes que fa pal, mandra, desídia... però contràriament a tot això també te’l pots mirar com un mes de novetats:

- apuntar-te a un nou curs de fotografia com farà la Clara
- estar pendent d’entrar a un curs d’informàtica
- buscar sessions de ioga o pilates
- consultar llistes de profes, de concursos, d’admesos i exclosos...
- trobar activitats extraescolars (extralaborals?) per omplir-nos cos i ment.

En definitiva, un mes de canvis, com serà el meu: nova feina i plans pel canvi de casa. Això són força coses de cop! Però en tinc tantes ganes que ja vull que sigui octubre. Tot això es tradueix a dir adéu a dues cases: La Pedrera i El Massapà. En el fons fa certa pena, però aixeco el cap i veig un futur molt interessant...!! Fora tristeses, les meves pedretes han d’estar ben alegres i contentes, com sempre! Faré una entrada especial per a vosaltres.

Benvinguts i feliç setembre! Ooh yeah!