CASTANYADA

Marrameu torra castanyes
a la voreta del foc
ja n'hi peta una als morros
je en teniu marrameu mort

Pica ben fort, pica ben fort
que fuuuuusta fusta pica ben fort!

Marrameu ja no s'enfila
per terrats ni per balcons
Doncs té una gateta a casa
Que cus tots els mitjons

Pica ben fort, pica ben fort
que fuuuuusta fusta pica ben fort!

Nova entrada

Hola a tothom!

Aqui una nova entrada!

Enlloc de la foto de la Rodoreda, volia adjuntar una imatge que estava fent avui al curs de disseny gràfic (on estic ara mateix), però el super blog no accepta el format. Cap problema, us penjo una imatge com a repte perquè pogueu dir què hi veieu...
Participeu!

Rodoreda, Mercè

	Recordo la sensació d'estar a casa quan, abocada a la barana del terrat, veia caure damunt de la gespa i les hortènsies les flors blaves de la xicranda. No sabré explicar-ho mai; mai no m'he sentit tan a casa com quan vivia a casa del meu avi amb els meus pares.
Mercè Rodoreda, Imatges d'infantesa

Pul-pi-to, pul-pi--to

L'Eduard Fernández es moria per pujar i seure a la nostra taula..

La Meli i la Clari es morien per picar de mans a tota hora


En Ristu es moria per fotre caixalada al pul-pi-to.

La Crisitina es moria del riure

L'Aroita es moria del costipat...

Com et trobes? (és a l'únic membre soparil pul-pi-to a qui li poso
una qüestió, indirectament demano que participi en aquesta entrada...).

propera entrada

seguint els desitjos de la meli, aquesta entrada l'actualitzo jo, malgrat que ho hagi

de fer des del paki. com que ja ha acabat el ramada, torna a estar obert. tot i que el tema dels accents no l'han solucionat.

aixi que tingui les fotos de l'ultima trobada (meli, es una indirecta perque me les enviis) fare una entrada mereixedora d'aquell gran esdeveniment (i esborrare aquest trunyo d'entrada, clar).


(paginació, estil, format i disseny a càrrec de Meli.L.G)

Adaptació als canvis

De vegades els canvis venen premeditats, buscats, anunciats o volguts. És el meu cas. En busca d'una nova feina i aqui em teniu: trucant periodistes, buscant informació sobre clients, gestió de conferències, notes i reculls de premsa... i el que em queda per fer! El meu nou lloc de treball és agradable, en sentit literal i en sentit figurat.

L'espai és molt còmode i l'ambient bo. Es nota bona relació entre els 15 que som allà. M'he sentit integrada de seguida i tinc la sensació que faci ja molt temps que sóc allà. De fet, he trobat unes quantes coincidències amb la gent d'allà. Porto només 4 dies, però l'adaptabilitat al canvi ha sigut perfecta. El què més m'ha costat de moment és dominar el Vista tan com dominava l'XP... tot un repte que em toca els nassos, però òbviament, una ha d'adaptar-s'hi!

I evidentment, en hores concretes de feina el cap em va a la Pedrera. Justament a les 9.30, hora d'entrada i a les 13.30 hora de sortida de les pedretes. "Ara ja deuen estar a l'habitació" "Ara ja deuen haver plegat"... En tinc un dolç record! També m'he adaptat a un horari que per sort és molt bo ja que em permet fer activitats extralaborals, ja us explicaré quines!

Ristumusical

(amb el permis dels drets d'imatge i d'autor de Clarins.D.R.)

tauronet petit

I un àngel desplega ses ales
i deixa el cel ple de claror,
i un pern de satèl.lit travessa paisatges
i capses de retoladors.

Jo cant es cafè i sa galleta,

quan dius tu podries ser meu,

què sexy, que dolça i que freda,

wa yeah!

Que guai! que guai!,

quins extraterrestres més originals...

Divendres: últim dia...

Fi de la setmana laboral, arribem a divendres. Avui, ja últim dia no puc acabar el compte enrera sense parlar de les meves companyes, les Pedretes.

Amb elles he rigut, he plorat (del riure), he fet visites, he fet broma, he esmorzat, he berenat, m'he aburrit, he cantat, he ballat, he fet el burro, he viscut mil anècdotes, he fet visites familiars diumenge a la tarda, he fet broma, he passat nervis, he fet fotos, he pres la fresca al balcó, he fet de taneta, he fet picapica, he fet reunions, he fet formacions, he conegut en Sergi, l'Eva, en Damien Rice, en Xoc... he menjat nutella, he descobert el turró suchard, he fet nadales i power points...

I què més es pot esperar d'un equip com aquest? Qui no desitjaria viure així en el seu lloc de treball? És doncs una sort haver pogut compartir tots aquests moments durant aquest temps. Ara però, arriben aires nous i això també està bé. L'Anna promet i la Cristina és una veterana en el tema.
Maria i Montse: cuideu-vos l'una a l'altra, no us baralleu mai. Ara teniu una criatura i el dijous en ve una altra. Pugeu bé aquesta canalla per aconseguir com a mínim la meitat de la sintonia que hem aconseguit amb l'antic equip. Feu cas a la Maridolors i no m'oblideu: a partir d'ara deixem de ser companyes de feina per ser amigues! Voleu ser les meves migues? Us estimo pedretes!

Dijous: 2 dies

Avui dedico l'entrada a les hostesses pedrerils. N'hi ha tantes que les agrupo en un mateix conjunt, però podria destacar la Chusa, Chiti, Sandra, Esther, Cristina, Judith, Inma... són totes molt maques i sempre van tant ben arreglades! Porten maquillatge i metxes al cabell. Porten uniforme amb americaneta que els hi queda molt monu. També porten sabates de taló.

Sempre, sempre fan un somriure acompanyat d'un "Bon dia" quan entro a la pedrera. Amb algunes he fet molta broma i he rigut molt, amb d'altres mai hi he parlat. Però me'n duc un molt bon record de totes elles, sobretot quan diuen: This way please, With the elevator or with the stairs? There are six floors, Have you got the ticket please? Have you visited the apartment? I sobretot, ben instructiu, i més si se'm dirigeixen a mi. Un dia em van dir: Hola buenos días, por aquí por favor i jo li dic: Buenos dies, buenos dies, anem cap allà.

Visca hostesses!

Dimecres: 3 dies

Avui dedico l'entrada a 2 personatges pedrerils dels quals no en tinc cap imatge. Les fotos que acompanyen el text són referents directes a ells.

Senyor Joan: És el porter del c/provença, li agraden els trens, es queixa dels polítics i principalment d'en Montilla. Era paleta i explica anècdotes. Ara ja no hi he parlat més, resulta que va estar de baixa i ja no ha tornat més perquè ara és de vacances. Ell vol tornar a Berga, d'on n'és fill.

Visca Senyor Joan!

Jordi: sense senyor. Ell és molt nerviós. Diria que treballa per Territori i Paisatge i sempre va amb la carretilla amunt i avall. Sovint coincidim a l'ascensor i mai, mai et deixa passar a l'hora de sortir, sempre està arrambat als timbres contant en veu alta l'ordre dels pisos: entresol, principal... I és sempre el primer en agafar-se al mànec de la porta corredissa per obrir-la. Diria que tothom li té molta estima, i ell se n'aprofita, sembla tonto però és molt intel.ligent...

Adéu Jordi.

Dimarts: 4 dies

Benvolguts, avui dedico el matí a la Maridolors. és a dir, la cap dels serveis educatius de La Pedrera (Maria Dolors). Sobretot perquè va ser ahir mateix a la tarda que es va assabentar de la meva partida, marxa, despedida, deusiaus. No s'ho esperava gens. Avui, al balcó, hem tingut una conversació.

Ella és tan patidora, tan mama (o àvia), tan responsable, vol tenir-ho sempre tot lligat, és una bonadonne, de vegades vol ajudar. Riu quan li faig la pilota i li explico les meves cosetes. Per tot això i perquè en el fons la trobaré a faltar (més que res els acudits que en feiem, dels quals ara no en parlaré...):

Visca Maridolors!

Dilluns: 5 dies

Comença la setmana.
Comença el final, és l'última setmana a La Pedrera.
Així que cada dia faré un petit homenatge a aquells records que m'enduré d'aquesta gran casa...

Jaumet: és tan simpàtic, no es queixa mai i es deixa tocar, el fem ballar el xikiliquatre i fins i tot fa de jaumet volador amb aquells vestidets de bateig. Per sort és un secret que tenim ben guardat. Per si mai el voleu anar a trobar, està dormint dins el cofre a l'aula pedrera...

Petons Jaumet!

Ukiyo-e

Aquest és el títol de l'exposició temporal que s'ha celebrat a La Pedrera, des del maig fins el setembre, demà s'acaba. La meva tasca (i la de les monis pedrerils que bé coneixeu) ha estat mostrar, explicar i endinsar al públic que així ho volia, en el món de l'estampa japonesa tot fent una visita guiada.

Uki = quelcom fugisser
Yo = món
-e = imatge

Imatges d'un món fugisser. Estampes que són delícies pels nostres ulls, detalls, colors, decoracions.. . un gust pels sentits.

Aquesta vegada me'n duc un dolç record de l'exposició, igual que em va passar amb Gargallo, ha sigut força especial. L'he disfrutat molt. Ara però, com tot, ja s'acaba i divendres va ser la meva última visita. De fet, al llarg d'aquesta setmana la Mari, la Montserrat i jo ens hem anat despedint de l'exposició. La Crisitina la va acabar també un divendres.

Una última visita amb mal de cap i molt cansada i... nerviosa perquè em va venir a veure la Clarins tota una veterana del tema. Un handicap a afegir va ser l'idioma: castellà. La Maria la feia en català abans que jo i vam fer una cloenda ben emotiva.

Com una onada del mar enfurismat de Naruto, les estampes volen i deixen molts records a tots aquells que les han gaudit.

Setembre

Qui ho havia de dir: ja tornem a ser setembre. És un mes de reemprendre les tasques, tornar a les feines, repetir la cerimònia de tornada, la reentrée... en general el setembre és un mes que fa pal, mandra, desídia... però contràriament a tot això també te’l pots mirar com un mes de novetats:

- apuntar-te a un nou curs de fotografia com farà la Clara
- estar pendent d’entrar a un curs d’informàtica
- buscar sessions de ioga o pilates
- consultar llistes de profes, de concursos, d’admesos i exclosos...
- trobar activitats extraescolars (extralaborals?) per omplir-nos cos i ment.

En definitiva, un mes de canvis, com serà el meu: nova feina i plans pel canvi de casa. Això són força coses de cop! Però en tinc tantes ganes que ja vull que sigui octubre. Tot això es tradueix a dir adéu a dues cases: La Pedrera i El Massapà. En el fons fa certa pena, però aixeco el cap i veig un futur molt interessant...!! Fora tristeses, les meves pedretes han d’estar ben alegres i contentes, com sempre! Faré una entrada especial per a vosaltres.

Benvinguts i feliç setembre! Ooh yeah!

Tancat per vacances fins a nou avís

Benvolguts blogsferus,
benvolgudes blogferes,

La Meli i la Clari us comuniquen que des de finals de juliol han començat el seu merescudíssim descans vacacional i se'n van a verenejar.

El Som de Doctorat tornarà a aixecar el teló en un temps prudencial.

Bones i merescudes vacances a tothom!!

Meli&Clari

Sopar el 25 pels 27

Hola a tots els nens i nenes!

Avui us faré 5 cèntims del sopar celebratiu per la Clarins. Sopar de comiat (ara mateix ja és a Berlín) i sopar d'aniversari.

Vam riure molt i ens ho vam passar molt bé, sobretot vam passar molt de fred.

Aquí van les frases que més d'una recordarà com les frases de la nit:

"Vamos que nos vamos"

"Dame el boli que tengo en mi bolso" "Qué te hace pensar que tengo un boli en mi bolso?"

"Qué dice? Que les des un porro?" "Un porro en la calle Joanic"

Situació: els nens i les nenes estan asseguts a taula menjant una super pizza. Ve una nenita molt llarga amb talonots i diu: "Tenéis un minuto?" La Clara tota contenta: "Ah, vale si!". Però la versió 2 hagués sigut millor: no, tengo prisa. Total, la nena aquesta mona i llarga ens volia vendre la moto d'anar a un local super cutre a fer unes copes que es deia Nos Vemos. Frase que va sortir després? "Nos vemos en nos vemos!" I l'Esther li diu: "Esto es una cita de Barico, verdad?" I ella: como? perdona, no te oigo... Davant de la nostra incredulitat l'Aroa diu: Ah, si si, barico. I la noia s'eixuga la gota de suor...

Aroa, tienes mucho que explicar a partir de éste parrafo:

"Calle Frankenstein", "Cada día estas más guapa!-Cada día estoy más ciego", "Yo no tengo blog-Ah, es tu blog?" "Ah, Delaverobum!-Es el blog de la blanca, no?". "Estas muy buena maria josé".

Bueno, espero que aquesta entrada us desperti les ganes de participar i digueu: "Oído cocinaaaa".

Sus, Aroa, Esther i la resta.... encara que no sapigueu què dir, alguna cosa o altra podreu explicar d'aquell sopar!!!

Petons x tots

Les Santes

Com ja heu anat sentint a dir aquests últims dies de Juliol se celebra la Festa Major de Mataró, coneguda popularment com Les Santes. Nom que fa referència a les dues patrones de la ciutat de les quals no us en diré el nom car dedueixo que ja el sabeu.

Els dies 26, 27 i 28 són els oficialment importants, però ja des de dissabte passat s'estan fent diverses activitats com Castellers (convidats els Castellers de Vilafranca), visita al museu, torneig de voley platja, exhibició de gimnàstica rítmica... Tot aquesta actes presumeixen de gran assistència, doncs la majoria de Mataronins ja agafen vacances en previsió a una agenda apretada d'actes. Jo sóc mataronina però no exerceixo massa per culpa dels compromisos amb els barcelonins. Cada cop m'agrada menys anar a treballar a Barcelona perquè no em permet veure les exhibicions de gimnàstica o participar al torneig de voley platja... tan de bo pogués formar part de la colla gegantera o em conformaria portant un cap gros (els capgrossos els porten nens entre 7 i 16 anys...).

Per altra banda és una festa de la que podem presumir molt. Tenim un correfoc increïble i que forma part de la vigília: Desvetllament bellugós (els gegants surten a ballar a les 23.30 de la nit, i quan dic ballar no dic fer cercles amb el so del flabiol entonant el gegant del pi no... sinó que fan bots i voltes a ritme de timbals). Un ritme frenètic amb el Ball del 15. Després s'arriba a la pl.sta.Anna i es mengen galetes i vi bo. I a partir de la 1 de la matinada a tapar-se perquè hi ha l'Escapada Negra Nit (correfoc). Quan acaba ens refresquem amb la Gran Ruixada (musica, so i color a l'aire lliure amb aigua al mateix temps). Tot això s'acaba a partir de les 7 del matí.

Evidentment la Meli, aquests últims anys a les 7 del matí del 27 es llevava i a les 8 baixava a buscar el tren esquivant vòmits, pixarades, petards, bosses de plàstic... etc. Enguany no! Ja que el 27 cau en diumenge PERO justament la Meli és fora de cap de setmana. La trobareu a l'estartit posant-se morena de cara la boda del dia 1, de la qual també en faré una entrada especial.

Gràcies a tots i bones santes!!

27 al 27

Aquest proper diumenge dia 27 de juliol la meva Clarins fa 27 anyets. Aquesta data és també la diada de la Festa Major de Mataró, quan se celebren Les Santes (Juliana i Semproniana). Per cert, la Clara s'hagués pogut dir Sempruniana...

També coincideixen números i això fa encara més especial la diada. Jo recordo quan vaig fer els 8 anys el dia 8. Em va fer pena perquè veia que em feia gran i que m'havia agradat molt tenir 7 anys. Però bé, ara no toca parlar d'això. Ara més aviat us demano la vostra opinió-consell-idea-aportació-creativitat-enginy...

I perquè? Doncs per donar-me idees de quin regalet fer-li. Sembla que hagi de ser molt fàcil fer un regal a una millor amiga, oi? Doncs a mi sempre sempre em costa molt trobar-li una sorpresa especial. De fet, la Clari ja ho sap, m'encanta fer-li regals guais de nenes petites (que ara tampoc em posaré a dir) com el que ella em va fer minuts abans d'obrir el paquet de la Lomo... D'aquests regals innocents en tinc un munt per ella... però jo parlo de quelcom original!

Avui hem parlat per telefunu i li he dit: Clarins, què vols que et regali? Què et fa falta? I m'ha dit, ah, res, res. NOOOOO!!!! Així que vinga! Animo a tothom (els més incondicionals també!) a participar d'aquesta entrada! Teniu temps fins diumenge que tanquen les línies telefòniques!!!

l'esperidió (fent país)