L'Eduard Fernández es moria per pujar i seure a la nostra taula..
De vegades els canvis venen premeditats, buscats, anunciats o volguts. És el meu cas. En busca d'una nova feina i aqui em teniu: trucant periodistes, buscant informació sobre clients, gestió de conferències, notes i reculls de premsa... i el que em queda per fer! El meu nou lloc de treball és agradable, en sentit literal i en sentit figurat.
I un àngel desplega ses ales
Fi de la setmana laboral, arribem a divendres. Avui, ja últim dia no puc acabar el compte enrera sense parlar de les meves companyes, les Pedretes.
I què més es pot esperar d'un equip com aquest? Qui no desitjaria viure així en el seu lloc de treball? És doncs una sort haver pogut compartir tots aquests moments durant aquest temps. Ara però, arriben aires nous i això també està bé. L'Anna promet i la Cristina és una veterana en el tema.
Maria i Montse: cuideu-vos l'una a l'altra, no us baralleu mai. Ara teniu una criatura i el dijous en ve una altra. Pugeu bé aquesta canalla per aconseguir com a mínim la meitat de la sintonia que hem aconseguit amb l'antic equip. Feu cas a la Maridolors i no m'oblideu: a partir d'ara deixem de ser companyes de feina per ser amigues! Voleu ser les meves migues? Us estimo pedretes!
Avui dedico l'entrada a les hostesses pedrerils. N'hi ha tantes que les agrupo en un mateix conjunt, però podria destacar la Chusa, Chiti, Sandra, Esther, Cristina, Judith, Inma... són totes molt maques i sempre van tant ben arreglades! Porten maquillatge i metxes al cabell. Porten uniforme amb americaneta que els hi queda molt monu. També porten sabates de taló. 
Senyor Joan: És el porter del c/provença, li agraden els trens, es queixa dels polítics i principalment d'en Montilla. Era paleta i explica anècdotes. Ara ja no hi he parlat més, resulta que va estar de baixa i ja no ha tornat més perquè ara és de vacances. Ell vol tornar a Berga, d'on n'és fill. 
Comença la setmana.
Aquest és el títol de l'exposició temporal que s'ha celebrat a La Pedrera, des del maig fins el setembre, demà s'acaba. La meva tasca (i la de les monis pedrerils que bé coneixeu) ha estat mostrar, explicar i endinsar al públic que així ho volia, en el món de l'estampa japonesa tot fent una visita guiada.
Com una onada del mar enfurismat de Naruto, les estampes volen i deixen molts records a tots aquells que les han gaudit.
Com ja heu anat sentint a dir aquests últims dies de Juliol se celebra la Festa Major de Mataró, coneguda popularment com Les Santes. Nom que fa referència a les dues patrones de la ciutat de les quals no us en diré el nom car dedueixo que ja el sabeu.
Els dies 26, 27 i 28 són els oficialment importants, però ja des de dissabte passat s'estan fent diverses activitats com Castellers (convidats els Castellers de Vilafranca), visita al museu, torneig de voley platja, exhibició de gimnàstica rítmica... Tot aquesta actes presumeixen de gran assistència, doncs la majoria de Mataronins ja agafen vacances en previsió a una agenda apretada d'actes. Jo sóc mataronina però no exerceixo massa per culpa dels compromisos amb els barcelonins. Cada cop m'agrada menys anar a treballar a Barcelona perquè no em permet veure les exhibicions de gimnàstica o participar al torneig de voley platja... tan de bo pogués formar part de la colla gegantera o em conformaria portant un cap gros (els capgrossos els porten nens entre 7 i 16 anys...).
Per altra banda és una festa de la que podem presumir molt. Tenim un correfoc increïble i que forma part de la vigília: Desvetllament bellugós (els gegants surten a ballar a les 23.30 de la nit, i quan dic ballar no dic fer cercles amb el so del flabiol entonant el gegant del pi no... sinó que fan bots i voltes a ritme de timbals). Un ritme frenètic amb el Ball del 15. Després s'arriba a la pl.sta.Anna i es mengen galetes i vi bo. I a partir de la 1 de la matinada a tapar-se perquè hi ha l'Escapada Negra Nit (correfoc). Quan acaba ens refresquem amb la Gran Ruixada (musica, so i color a l'aire lliure amb aigua al mateix temps). Tot això s'acaba a partir de les 7 del matí.
Evidentment la Meli, aquests últims anys a les 7 del matí del 27 es llevava i a les 8 baixava a buscar el tren esquivant vòmits, pixarades, petards, bosses de plàstic... etc. Enguany no! Ja que el 27 cau en diumenge PERO justament la Meli és fora de cap de setmana. La trobareu a l'estartit posant-se morena de cara la boda del dia 1, de la qual també en faré una entrada especial.
Gràcies a tots i bones santes!!
Aquest proper diumenge dia 27 de juliol la meva Clarins fa 27 anyets. Aquesta data és també la diada de la Festa Major de Mataró, quan se celebren Les Santes (Juliana i Semproniana). Per cert, la Clara s'hagués pogut dir Sempruniana...
ta aigua serveix per a tot: per agafar-la amb galledes quan anem al wc, per agafar-la amb galledes (amb una galleda diferent) per portar-la a la cuina i, amb un pot, posar l'aigua sobre els plats bruts perquè no quedi tot el menjar enganxat, per agafar-la amb un pot i esbandir la cafetera i poder fer cafè (la minicafetera individual, l'altra és massa gran), també servirà, demà, per rentar-me el cap. penso posar el cap dins la banyera, i sé que la meva mare s'enfadarà quan vegi que he deixat l'aigua plena de xampú. però és clar! què més dóna! per tirar-la al vàter o per posar-la en un plat amb menjar enganxat! millor, així s'anirà netejant, amb el xampú, i també podrem estalviar la imitació de fairy que utilitzem.
