16 de desembre del 2008

la casa que vull

La casa que vull,
que la mar la vegi
i uns arbres amb fruit
que me la festegin.

Que hi dugui un camí
lluent de rosada,
no molt lluny dels pins
que la pluja amainen.

Per si em cal repòs
que la lluna hi vingui;
i quan surti el sol
que el bon dia em digui.

Que al temps de l'estiu
níui l'oreneta
al blanc de calç ric
del porxo amb abelles.

Oint la cançó
del pagès que cava;
amb la salabror
de la marinada.

Que es guaiti ciutat
des de la finestra,
i es sentin els clams
de guerra o de festa:
per ser-hi tot prest
si arriba una gesta.

(Joan Salvat-Papasseit)

2 comentaris:

Anònim ha dit...

déu-vos guard violeta meva,
i amb quin goig he seguit aquest poema i amb quina fal.lera m'ha engrescat!
tan de bo vós aconseguiu una formosa casa com la que el mestre Papasseit va detallar.

la chica ha dit...

melisenda de montcada!

sabia que vos complauria oir aquest poema de sa dolça veu des bloc ;-)

si tingués un trovador a mà li faria recitar-lo una i altra vegada, per regalar-vos ses oïdes!

déu vos guard, sa majestat, sa reina melisenda de montcada, sa reina més bonica entre totes les reines d'aquest regne!

moltes mercès per es seus bons desitjos.

b.s.m.,
clari