Crida a la participació

Atenció: Missatge a tots els habituals o no que llegiu aquest bloc: us volem llegir! Raons per les que possiblement passeu de participar-hi:

1. Problemàtica: No tinc temps: mentida! el temps es troba si ens interessa trobar-lo. Segur que no tenim temps pel super bloc Somdedoctorat, però sí per consultar el vostre correu.
Solució: quan mireu el correu obriu una altra finestra amb el bloc i feu un mini comentari igual que podeu escriure al correu ho podeu també fer al Bloc.

2. Problemàtica: No sé què escriure. Quan algú se't dirigeix i et parla d'algu tampoc saps què contestar-li? A un xat no dius res?
Solució: Al bloc pots posar el comentari que vulguis, sense faltar és clar! Pots explicar-nos la vida, com t'ha anat el dia, quan fa que no ens veus... o simplement dir: hola!

3. Problemàtica: No sé com es fa un comentari.
Solució: envia'ns un mail a la secretaria meliclari@gmail.com i t'ho expliquem pas per pas.

4. Problemàtica: No us conec i em fa cosa comentar algo. Amb més motiu volem que participis! Ens encantarà conèixe't i poder-te contestar el que ens expliquis.
Solució: no et tanquis les portes, ja te les tancarem nosaltres si no ens agraden els teus comentaris, però ara per ara, com si diguéssim et convidem amablement a participar!!

Espero que apareguin mil comentaris nous a partir d'avui! Que us estreneu!! Com a mínim aquells que sé que esteu en alguns d'aquests punts: Santi Mercadé, Maria Sellarès, HelenaJosePrat, Cristina Alvarez, Miriam Ginestà, Amiga Clara... (us identifico amb nom i cognom perquè no digueu que no us he avisat!). La resta com que no heu dit RES de moment m'estic pensant quina crida fer especial per vosaltres.

Moltes gràcies per la vostra atenció i bona tarda.

Bambú, canya de sucre i tiramisú

Per acabar la setmana laboral ahir va tocar concert al Espacio Movistar: Mischima, Facto Delafe y las Flores Azules (¿) i Antònia Font. Celebraven l’aniversari del Club Tr3sc, per tant diguem-ne
que va ser una mica “exclusiu” tot plegat.

La gran majoria de públic, pels comentaris que sentia anaven a veure Antònia Font, com nosaltres de fet. Però clar, per no fer un lleig a la resta i per mantenir les formes, la gent corria per allà fent veure que els hi interessaven per igual totes les propostes, però en el fons tots sabíem a què anavem... Ves a saber si algú no va confondre els altres amb taloners... Jo mantenint-me en la línia, feia veure que sabia on anava.

Els mallorquins van estar a l’alçada, van cumplir amb les expectatives i ho van donar tot en una hora justa de concert ple d’astronautes, viatges fabulosos, móns ideals i vida surrealista... Ens van deixar bon gust de boca però va faltar l’Alegria!

Per cert, el món espacial movistar és al.lucinant. Una carpa de circ enorme, blanca enmig d’un espai degradat com el campus sud. Veies personal amb samarretes movistar, projeccions dels logos de telefònica... una mica sectari, movistar era a tot arreu!! Un monstre que s’ho menja tot fins i tot l’antic pàrquing de la zona universitària...

També ha desaparegut la Facultat de Història i l’ovni de Filosofia! Noooooooooo!! Això sí que va ser surrealista!! Quan la Clarins em va trucar, no s'ho creia!!

felicitats, felicitats, felicitats

avui faig una felicitació especial a 3 marcs: el marc, el marc i el marc. per ordre cronològic de coneixença:

mus: m'encanta aquest nom, encara que a ell no massa. tot i que no va tenir cara durant uns mesos, finalment vam comprovar que tenia tots dos ulls, pell blanca i una perilla molt xula. és guapo (què coi, ja que ho ets, ho diem, no et sembla?). és, sens dubte, un home com cal. marc, saluda, el públic et reclama! felicitats, marc!

marc: sense sobrenom (l'eli et diu "ciber" però a mi no m'agrada). per moltes coincidències amb el mus (mails, tretzes de setembre, el nom -aquesta és òbvia-...). perquè no m'he arrepentit ni un sol segon d'haver-te conegut. per ser el millor amic que he tingut. saluda, marc, escolta el clamor popular! 1 petó per a tu! felicitats, marc!

melonet: per ser un melonet. per simpàtic, per bona fe, per les bromes, per fer feliç la meli i per ser-ho tu al seu costat. per l'altra mitja taronja de la meva altra mitja taronja! i per les piscines que fas. saluda, marc, saluda les teves fans! felicitats, marc!

3 homes comme il faut que, en un moment o altre, s'han creuat en les vides de dues dones comme il faut, també, no? (jo menys que tu, però tampoc sóc mala persona)

petons, petons, petons
felicitats, felicitats, felicitats
marc, marc i marc!

menjar, cultura i dissimulo

secció berenar

berenars èpics
episodi tuc

secció cultura

la meli toca el piano

en una màquina

que no sé què era

(una catapulta infernal?)

la clari llegeix el diari macarroni

secció "fes veure":

fes veure que saps on vas o
fes veure que no saps
que et fan una foto.
premi per a meli,
la fotògrafa

humor absurd

El resultat de tantes estones plegades acaba esdevenint el que veureu a continuació. Són extractes d'escenes viscudes en pròpia pell o inventades, però en definitiva, l'absurditat amb que alguna vegada ens hem trobat a les nostres missiones:

- Si, està embarassada?
- Si, va parir ahir.

- Hola, vull llogar aquesta pel.lícula.
- Vale, m'has de portar la factura de la llum, el gas, el telèfon i l'aigua.

- Et va agradar l'obra de teatre?
- Si, molt!
- De què tractava?
- Nosé, vaig dormir tota l'estona, era un pal.

- És simpàtic el teu cosí.
- Si, és un pesat.

- L'escena està molt ben aconseguida.
- Si, la interrelació entre personatges.
- També els diàlegs molt rics de llenguatge.
- Hi estic d'acord, és un gran monòleg.

- Ja sé com es diu el noi de la biblioteca!
- Si? com com?
- Et dono una pista. Té nom de torrada.
- Ortiz??
- No, Rossend.

- Hola, vinc a buscar aquest llibre en préstec.
- Ah si, tu ets de doctorat oi?

Aquest últim exemple el va viure la Clari el seu 1r any de carrera, imagineu-vos que petita, quan va decidir anar a buscar un llibre a la biblioteca. Quan m'ho va explicar em moria de riure i definitivament és un exemple històric de la nostra vida universitària. D'aquí la raó de l'adreça del web: "somdedoctorat".

Recordo haver fet una llista amb altres escenes i no la trobo. Clari, la tens tu?

Per Molts Anys!

Aquest escrit va dirigit a la Simarro, la meva companya dels dijous a la tarda a l'Institut (que bé que viviem!)... dels dissabtes per la Ronda, de les tardes de pel.lícules, de festa, de la platja en ple mes de març, dels sopars amb amics, de la vida...

Així que moltíssimes felicitats, que els 18 d'abril sempre sempre era l'aniversari que ens "passavem" més alhora de celebrar... recordes la Blancanieves i los 7 enanitos??! jajaja!! I el programa de ràdio? Sempre han sigut molt especials els teus cumples!

I per no ser-ho menys, aquesta vegada et felicito des del super blog! Ah, la Clara també la coneix a la Simarro, si si, tot queda en família!!

on és wally?

pedretes

Aquestes són les 4 monis pedrerils. Si mai veniu a la pedrera pregunteu per elles, Crisitaina, Montserrat, Maraia i Elisabet (per ordre a la foto). Potser us costarà trobar-les ja que estan tot el dia fent voltes per la casa, fan cames per les golfes, el terrat i tot el tema pedreril. Sempre fan festes, no hi ha excusa per anar al caprabo i comprar-se el pot de nutella i alguns donuts. Cal alimentar-se tenint en compte que diàriament es pugen un mínim de 7 pisos a peu per aquella casota del paseig de gràcia.

Anar a la Pedrera és un passatemps que pot acabar cansant. Ara ja en són 2 els anys que estic aquí i encara dic que és una cosa temporal, i m'ho crec. De totes maneres la fatiga, el trasbals o la mandra que pot despertar-se de tant en tant se solventa fent un bon esmorzar dels nostres!

Per cert, que no se m'oblidi! Les 4 monis pedrerils porten els ninus que expliquen la història del Petit Gaudí als nens de P3 i P4 (Mussol Oriol, Paulina Teranyina, Marieta Cuqueta i el Ratolí Martí). Tot i que crec que en poc temps els acabarem desterrant; els nens cada cop es creuen menys això que un nino de peluix parli... Potser la Clari si que encara s'ho creuria, és tan nenita quan vol!

La Clari coneix a na Montserrat perquè vam anar a menjar tapes i també coneix a la Maraia. El món és petit i tots ens acabem coneixent.

Inauguració (2a part)

Bé, finalment després d'alguns entrebancs... estrena!!! Comença la funció!

Doncs, tal i com heu vist al mail, aquest bloc pretén ser un punt de trobada virtual de tots els nostres amics i coneguts, per tota aquella gent que algun cop s'ha creuat pel nostre camí i que és difícil tornar a retrobar. Bé, que si, que de vegades ens hem retrobat i s'ha establert un diàleg tipus:

- Ei, hola, què tal?
- Bé, molt bé, i tu?
- Doncs anar fent (aquí expliques breument a què et dediques...etc) i després la pregunta del milió:
- I la Clara, com està? (sempre, sempre cau aquesta!)

És a dir, se sobreentén que he de tenir, per força, notícies de la Clara i que sóc la privilegiada a respondre la pregunta: la Clara? a doncs molt bé... (i aquí continua la conversa fins que arriba ja l'última part del diàleg):

- Ei, ens truquem i ja quedarem, vale?

I evidentment això passa en comptades ocasions, a no ser que esperis anys a tornar a trobar la persona que et va assegurar que aquesta vegada si. Total, que no cal esperar més, ara podrem explicar totes les nostres històries, records i successos en el bloc més dixaraxeru! Anècdotes que, de fet, potser us impliquen a més d'un de vosaltres... per tant un convidem a participar-hi! Seria ideal que pogueu fer de pont d'enllaç amb aquella gent a la que per qualsevol cosa no hem pogut accedir.

Així doncs, benvinguts!!

inauguració

Pels vells i bells moments de la vida