per a n'apollinaire

tot sol, me trastorna sa paraula

que aquell dia te va caure

de sa boca com un plom,

he tastat sa mel i és normal ara me falta,

sempre seràs sa pena de sa meva entranya,

robot innocent,

jo què sabia d'alens que se trobaven,

de cabells que s'embullaven,

de mans i de perfums.

ja sé de fa temps que esperar-te

és saber que els dies de sol ja han passat.

perdre, tu no me volies perdre,

jo dormint i tu desperta,

ja m'has fuit a no sé on,

t'has fet desaparèixer

i jo he perdut sa corbai s'anestèsia, i he plorat.

dolça besada, té gust de que s'acaba,

punt i principi de viure sense tu.

no te crec, no et conec,

no m'he trobat

dibuixat en els mapes,

els estels m'abandonaren.

faltes com ses parets, tots es teus cabells,

des mirall sa teva cara.

tothom té defectes,

jo encara t'enyor.

ningú no és perfecte.

jo,

som es primer que necessit

que me facin passar ses hores

amb un mínim de certesa

que sa vida és qualque cosa.

ses coses no són fàcils per ningú

dins aquest iglú tan descongelat,

tanta longitud,

tan ple de finals,

tan privat de tu.

a sa lluna no s'hi pot anar

per ses estrelles amb un velomar.

a sa lluna no s'hi pot anar

amb un taxi per damunt la mar.

estimar és una malaltia,

es meu d'asteroide quinze mil m'ha deixat.

alpinistes-samurais,

coses més rares mos han de passar.

qui em sabria contestar

com és un dia just a punt d'acabar.

si me demanen què tal,

diré que normal,

que jo només som un robot

de ferro per tot.

dins un ull tenc ses idees,

dins un altre ses diarrees.

diga'm què penses es vespres

quan es mecànic t'apaga,

quan fas un canvi de software,

sempre que te reprogramen.

bamboo, ets tu,

aigua de fruites, tiramissú,

bamboo, ets tu ...

tancam es ulls, imaginam

fosca i silenci totals.

espai obert, fins i tot el cel,

són platges infinites.

mos estimàvem,

mos destrossàvem mútuament ses vides,

mos acabàvem, mos fèiem companyia,

mos caducàvem, mos dedicàvem

quasi sempre es dies,

mos sexuàvem, mos gastronomíem.

canta, triple salt immortal,

vull que soni sa fauna selènica.

canta, vull sentir respirar

s'amazònia i ses flautes d'amèrica.

de vegades me passa que t'estim

i veig un dia que comença

dins un camp de maduixes.

què tal si me dius que m'estimes

durant es següents trenta mil dematins.

patxanga, que jo vull només patxanga total,

que tengui alegria es que no tengui pa.

patxanga, sa vida és només patxanga integral,

que no s'equivoquin es músics de jazz.

patxanga, que jo vull només patxanga total,

que ballin es heters i es homosexuals.

patxanga, sa vida és només patxanga integral,

ses grues se giren quan passes davant.

tenim amics d'altres planetes,

són turistes, trompetistes,

saben totes ses nostres cançons.

un dia que te sobren vitamines,

ballam fins que és de dia,

i en de dia treim sa barca

i mos n'anam a fer un viatge misteriós

a una cala transparenta,

ens hi quedam a viure perquè tothom sap

que som gent valenta.

es temps inventa àtoms de colorins,

s'univers és una festa que ens omple de joia,

que divertit lo que escric

quan estic avorrit,

t'estim, jo volia fer un reggae.

sa tristesa, s'alegria, sa tristesa.